EL SADE SATI DE SATURN

 

El Sade Sati és una situació que té en compte l’astrologia vèdica.

Cada planeta està un temps passant per cada signe del zodíac. De la mateixa manera que la Lluna triga dos dies i mig a cobrir un signe i gairebé 30 dies a donar la volta al zodíac, Saturn està dos anys i mig a un signe i triga gairebé 30 anys a cobrir-los tots.

Sade Sati és un temps en què Saturn transita pel signe pel qual estava en el moment en què vam néixer i pels signes anterior i posterior. En total, aquest trànsit dura uns 7 anys i mig. Si utilitzem la posició de la Lluna com ascendent, es tracta de casa 12, la casa 1 (on es troba) i la casa 2. En aquest temps, Saturn ens proporcionarà les limitacions que ens obligaran a corregir el que no ens permet avançar. És habitual que, per exemple, tinguem problemes de salut, dificultats econòmiques, canvis en la nostra professió. Sovint veiem també problemes de salut en els nostres parents, especialment quan Saturn passa pel signe anterior, el que seria la casa 12 de la posició lunar.

Durant aquesta etapa sovint hi ha un temps en què la persona se sent una mica perduda, desanimada, sense saber molt bé quins canvis dur a terme ni que vol en el fons. Saturn ens obliga a replantejar-nos tot, a fer-nos preguntes transcendentals respecte a la nostra vida, a observar si estem sent coherents amb nosaltres mateixos.

La lluna regeix el nostre humor, per això aquest pas de Saturn és un temps amb bastants alts i baixos. Els millors antídots per a aquesta etapa són la desafecció respecte als resultats, la paciència i la confiança en que en sortirem enfortits. Saturn ens obliga a situar-nos en el present, treballar a fons i deixar anar tot intent de control.

Després del pas de Saturn ens sentirem més lleugers i enfocats en el que és realment important en la nostra vida.

Actualment, Saturn està cap a la meitat de Capricorn, així que això afecta els que tenen la seva Lluna a Sagitari, Capricorn i Aquari.

CURS INTENSIU D’ASTROLOGIA ONLINE O PRESENCIAL Inici 26/01/2019

 

Presentació:

Es tracta d’un curs intensiu que tindrà lloc una vegada al mes durant un any. Tot un dia.

L’astrologia està considerada per les tradicions hermètiques occidentals una de les claus més importants per a la comprensió de l’univers. El seu estudi ens permet percebre alguns misteris del funcionament de la vida i de l’individu.

Durant el curs t’acompanyo en un apassionant viatge a través del zodíac. Quaranta anys d’estudi i pràctica activa de l’astrologia em permeten dur a terme aquesta formació que té com a propòsit preparar-te perquè et sigui possible aprofundir pel teu compte en l’estudi de l’astrologia. L’univers astrològic és ric en propostes de moltes persones arreu del món i una bona base ens permet comprendre-les. Les possibilitats  d’investigació d’aquesta ciència tan interessant són infinites.

Endinsar-se en l’astrologia implica un camí de transformació, en el qual anem coneixent els símbols i al·legories a través dels quals la humanitat al llarg del temps s’ha connectat amb l’univers, intentant comprendre el sentit de la vida en general i del que li passa a l’individu en particular. Trobar claus als esdeveniments que vivim ens permet experimentar-los amb més consciència i amb més recursos i claus per prendre decisions. Read more

Llista d’eclipsis de l’any 2019

 

 

6 gener a les 2,28 AM

Eclipsi solar parcial

Sol i Lluna a 15,25 de Capricorn

 

21 gener a les 06,16

Eclipsi Total de Lluna

Sol a 0,51 Aquari i Lluna a 0,51 Leo

 

2 juliol a les 21,16

Eclipsi Total de Sol

Sol i Lluna a 10º37,33 de Cranc

 

16 juliol a les 23,38

Eclipsi Llunar parcial

Sol 24,04 Cranc

Lluna 24,04 Capricorn

 

11 novembre 16,21

Transit Mercuri retrograd

Sol i Mercuri a 18,55 Escorpí

 

26 Desembre 06,13

Eclipsi Solar Anular

04º06,51 Capricorn

La recomanació per a aquests dies és estar el més atent possible a un mateix, facilitant-ho amb una dieta lleugera i una regulació de les activitats que permeti romandre en un estat de tranquil·litat.

Jyotish, la ciència de la llum

A l’Índia, a l’astrologia se l’anomena Jyotish: la ciència de la llum. Segons els Vedes, és el coneixement mitjançant el qual la intel·ligència còsmica es dóna a conèixer a través de la llum.

En el nostre organisme, l’ull és el que ens permet captar-la, reconeixent el que hi ha a l’exterior.

L’ull té un mecanisme perfecte, d’altíssima precisió, que s’ocupa d’enfocar cap a on posem la nostra mirada i envia aquesta informació al cervell. L’ull depèn de la llum: si no hi ha llum, ja sigui elèctrica, del foc, del sol o del tipus que sigui, no hi ha informació visual.

És interessant observar que l’ull és igual al símbol astrològic del Sol:

Per tant, la nostra mirada està relacionada amb el Sol.

 

 

També ho estan la nostra vitalitat, la nostra identitat i la nostra individualitat (sol-etat). Quan diem “Jo” assenyalem al nostre pit, al qual sentim d’alguna manera el centre de la nostra vida i de la nostra identitat.

Read more

La mirada astrològica

 

A mesura que estudiem astrologia se’ns revela que veritablement hi ha una relació entre el que passa en el cel i el que vivim. Prendre consciència d’aquesta relació ens mostra, sense cap dubte, que hi ha un ordre en l’existència i que en formem part.

A un astròleg no se li passarà per alt que aquesta és una experiència jupiteriana i que el lloc amb el que aquest esdeveniment té afinitat és la casa 9. Si la presa de consciència és sobtada, estarà Urà involucrat, si ens ajuda a sentir pertinença a una totalitat, tindrà una forta relació amb Neptú, si forma part d’un procés de prendre responsabilitat, serà Saturn qui formarà part de l’experiència … Així podem veure, partint des del general al particular, el que un astròleg veurà en mirar una carta i observar com es relacionen els planetes i tots els elements d’un tema.

No oblidem que a la carta astral sempre tot és present, el que ens mostra que, al capdavall, tot sempre té relació amb la totalitat d’aquest univers. La mirada astrològica permet abastar més i més a mesura que anem introduint-nos en l’estudi de les cartes astrals de les persones i dels esdeveniments. Ens permet tenir un petitíssim i humil indici del sentit de l’existència.

La pulsació entre l’ésser humà i l’univers

 

 

El univers pulsa.
Pulsem amb l’univers en els moviments de Prâna i Apâna. La nostra exhalació respecte a l’univers és Apâna i la inhalació Prâna. De l’univers cap a l’individu Apâna és la inhalació i Prâna és l’exhalació.
En el pla físic, Prâna és l’oxigen i Apâna el carboni: es tracta dels principis del Sol i Saturn, vida i mort.
A les antigues escoles espirituals, “Ham” representa Apâna i “So” a Prâna. Les paraules “simba” (lleó), “hamsa” (cigne) o el màntram “So Ham” tenen a veure amb aquest moviment. Es pot experimentar sentint el so “So” a l’inspirar i el so “Ham” a l’exhalar.
L’impuls de la inspiració es produeix a través dels nervis al voltant del melic. En el cos d’un iogui aquesta és la zona Verge-Escorpí. Abans dels 7 anys, Balança encara no ha separat aquest gran signe que comprendria Verge i Escorpí. Al voltant d’aquesta edat, Balança separa aquests dos signes, separant les consciències de l’ésser humà interior i exterior. És al que s’anomena Maia.
Respecte a la exhalació, és controlada pels nervis al voltant de la zona respiratòria i bucal. Es tracta de la zona Cranc-Taure al iogui i Bessons en els altres.
El punt d’equilibri, Samâna, es troba per sota de les costelles, per sobre del melic, a la zona del diafragma. Es tracta del “seient del lleó”. El segell del signe de Lleó representa aquesta cova sobre la qual s’asseu el lleó. Aquí s’asseu en reflexió l’ésser humà perfecte, representat per Aquari.
Treballant conscientment en aquest moviment, l’home descendeix periòdicament a la matèria per elevar els elements del seu regne inferior. Així elimina els signes de Balança i Bessons portant a l’ésser humà a un estat iòguic.

Així ho explica l’autor Ekkirala Krishnamacharya en el seu llibre “Astrologia espiritual”.

El DHS. L’incident que inicia les nostres “malalties”

 

 

Quan intentem comprendre de què es tracta aquesta nova visió sobre la salut, ens adonem que un factor essencial és el DHS, el Síndrome de Dirk Hamer.

El doctor Hamer el va anomenar així perquè es va adonar de que la mort del seu fill va iniciar un procés biològic en la seva vida, el que habitualment anomenem malaltia. Després d’investigar de manera metòdica i exhaustiva, va veure que de manera molt evident tota malaltia s’iniciava amb un esdeveniment imprevist, llevat lògiques excepcions circumstancials com enverinaments, traumatismes i mancances nutricionals extremes.

 

¿Cóm succeeix un DHS?

 

 

La naturalesa té previstos programes automàtics per a aquestes circumstàncies. Els éssers hem anat incorporant i millorant aquests programes durant l’evolució de la vida  a mesura que hem anat experimentant i resolent noves qüestions. El que hem anat aprenent i aconseguint s’ha convertit així en una memòria que s’ha anat afegint a la nostra intel·ligència biològica. Davant cada nou repte biològic, aquests programes es disparen automàticament si no resolem les qüestions conscientment.

A mesura que l’ésser humà s’ha anat desenvolupant i endinsant-se en noves experiències ha anat trobant situacions cada vegada més complexes. El seu cervell s’ha anat desenvolupant d’acord amb la necessitat de gestionar noves habilitats i experiències. Així, del primitiu tronc cerebral, que gestiona tot el relatiu a la supervivència bàsica, hem arribat a la part més recent del nostre cervell, l’escorça cerebral, que gestiona les temàtiques relacionals, tots els processos socials i del nostre moviment dins el grup. Fins a arribar aquí, es van desenvolupar el cerebel, que afecta a tots els temes que tenen a veure amb la integritat de l’ésser, de la seva protecció i la substància blanca, que gestiona les temàtiques de la nostra competitivitat dins del grup, les nostres capacitats i habilitats en relació a ell.

Quan succeeix un DHS, la temàtica amb la qual instintivament relacionem l’esdeveniment, decidirà quina part del nostre cervell gestionarà el repte que tal esdeveniment suposa per a nosaltres. Així, si per exemple ens passa quelcom que per a nosaltres suposa un atac, s’iniciaran una sèrie de transformacions en certs òrgans o teixits del nostre organisme que seran controlades pel cerebel i si l’esdeveniment posa en qüestió la nostra capacitat dins el grup el procés serà controlat per la substància blanca, iniciant-se canvis en els òrgans i teixits governats per aquesta zona del cervell.

 

Quines característiques té aquest esdeveniment?

 

 

És sempre imprevist, intens, dramàtic i es viu en solitud. És possible que la persona parli de l’esdeveniment o estigui envoltada de persones, però tot i així se sent sola davant la circumstància, aïllada del grup. És un esdeveniment que la pren per sorpresa i d’alguna manera la sobrepassa. No sap com resoldre-ho, per la qual cosa es dispara automàticament un programa destinat a assegurar la seva supervivència o la del seu grup. Que això passi ens dóna idea de la intel·ligència de la vida, que el que succeeix en el nostre organisme està sempre ple de propòsit, de manera que qualsevol malaltia ha de ser compresa i curada tenint en compte el propòsit derrera d’ella. No fer-ho així ha portat a la medicina al punt en el qual es troba en què en general resol símptomes, no malalties i moltes d’elles acaben portant a la mort a la persona o cronificant restant-li qualitat de vida.

 

Què implica el DHS?

 

 

El procés s’inicia al mateix temps a la psique, al cervell i a l’òrgan. De tal manera, es començaran a desenvolupar una sèrie de canvis en el seu organisme el propòsit dels quals és resoldre a nivell biològic el repte que ha suposat el que ha succeït. En el seu cervell s’iniciarà un focus que anirà canviant a mesura que vagi transcorrent el conflicte i la seva solució. Al principi, quan el conflicte està actiu en la persona i no troba solució, es veurà en les tomografies com un punt que de mica en mica s’anirà envoltant de cercles a mesura que va passant el temps sense que la persona resolgui el conflicte. A partir del moment en què la persona aconsegueixi resoldre-ho aquesta zona s’anirà omplint d’edema. Per tant, si fem una tac cerebral sabrem en quina fase del procés es troba: sabrem quelcom tan fonamental com si la persona ja ha resolt el conflicte, la qual cosa és fonamental per a la seva curació.

 

Propòsit del procés que s’inicia a la psique, el cervell i l’òrgan

 

 

El procés que es dispara té ple sentit biològic: ofereix a l’individu una solució, una veritable oportunitat d’adaptar-se a la nova situació i assegurar la vida en el seu organisme davant el conflicte que se li ha presentat. Per a la natura la prioritat és el grup, per sobre de l’individu. Per això, sovint no s’entenen processos que duu a terme un organisme sense comprendre el seu propòsit de cara a la supervivència del grup. Un exemple d’això són els atacs de cor, els quals tenen a veure amb qüestions de lideratge dins d’un grup.

 

 

 

 

 

 

¿Quina actitud tenim davant del que ens passa a la vida?

Sovint podem veure dues formes d’actuació extremes representades per dos tipus de persones.

D’una banda, tenim als que són essencialment dominats per la seva ment i han de resoldre tot per la força fins que les coses surtin correctament. Són el que anomenem “persones fortes” perquè acostumen a ser extremadament dominants. Són persones admirades socialment perquè se les sent “capaces”. Estan sempre enfocades en resoldre problemes i la seva vida vida és extremadament estressant, sempre en combat actiu. Al seu costat, els altres acostumen a decréixer, perquè en el seu afany de resoldre-ho tot resolen també el dels altres i no els permeten experimentar per si mateixos ni equivocar-se, basant-se evidentment en el que ells consideren correcte. Els seus fills normalment acaben o bé essent submisos o persones que estan constantment en guerra perquè no s’els permet experimentar per si mateixos i se senten permanentment contrariats a un nivell molt profund.

A l’altre extrem hi ha les persones que consideren que tot ho mana Déu o el karma i que només cal acceptar el que passa. La majoria d’aquestes persones han tingut una gran influència de la religió, que ha posat l’accent en el fet de que tot és obra de Déu, del karma o una simple il·lusió i no cal fer res perquè tot seguirà el seu curs. Són els que sovint diuen allò de “m’ha tocat tal cosa o tal altra” o “què hi farem, la vida és així”. Creuen que aplicar la seva voluntat és quelcom negatiu que contraria la voluntat divina. Els seus fills normalment són nens que se senten desprotegits i deixats a la seva sort, sense sovint sentir-se capaços de resoldre res ja que no han pogut aprendre d’un model en el qual la persona faci front al que li passa. Creuen que no val la pena lluitar i s’intenten adaptar una vegada rera l’altra al que els hi passa sense tenir en compte la seva pròpia voluntat. Altres nens amb aquest tipus de pares es tornen extremadament combatius perquè senten que si no ho fan ells ningú resoldrà res. Sovint se senten pares dels seus pares, invertint els papers naturals.

La majoria de persones es mouen constantment entre aquets dos extrems, forçant unes vegades i deixant anar en altres moments.

¿De què ens serveix reflexionar sobre tot això?

És important que veiem quines creences inconscients ens porten a actuar així de manera gairebé automàtica. Perquè recuperar la consciència en els nostres actes és el que ens permetrà trobar el punt just en cada situació de la nostra vida. La justa acceptació de les coses que ens passen sense que això ens privi d’aplicar la nostra voluntat té a veure amb deixar anar automatismes que hem rebut de la cultura i han fet efecte en nosaltres, de manera que ens influeixen inconscientment en els nostres actes i les nostres decisions. La cultura que hem rebut no ens influirà fins al punt de perdre la nostra pròpia voluntat si ens mantenim atents al que sentim realment al nostre interior davant de cada situació que es presenta i apliquem el nostre propi intelecte sobre la situació sense deixar-nos influir per creences.

Què hi ha al derrera d’aquestes dues formes d’actuar?

Derrera la primera forma de dirigir la vida hi ha una actitud normalment poc confiada en les forces espirituals i en la vida mateixa. Un creu que tot depèn d’ell. Aquestes persones busquen sempre perfeccionar-se, estar informades de tot el que passa, tenir-ho tot sota control i posen un accent important en prosperar a la vida, perquè això els dóna idea de que realment estan controlant el que passa. Necessiten sentir-se poderoses. Això dona una imatge d’elles d’un cert materialisme. És una visió masculina i això va més enllà de ser un home o una dona. Si observem el símbol del masculí, veurem que és un cercle amb una fletxa que surt cap a fora, actuant a l’exterior. Per això, el poder és una qualitat típicament relacionada amb els homes. El que es valora tradicionalment en un home és el poder. Però això succeeix en un pla automàtic. Si la persona es deixa portar per la cultura anirà perdent la seva pròpia feminitat, la seva capacitat d’acceptar el que passa i de relaxar-se gaudint de la vida tal qual. Només cal veure les pel·lícules de Hollywood en què l’home es dedica exclusivament a prosperar i acaba perdent a la seva dona i la seva família. També ho veiem en moltes dones que adopten aquest paper tradicionalment masculí. Representen aquest arquetip.

La religió té una influència molt més gran sobre el segon grup de persones al qual m’he referit. Per això se les relaciona tradicionalment amb una major espiritualitat. Elles s’han amarat de la idea que una força sobrenatural dirigeix la seva vida, ja sigui un Déu personal o un karma impersonal i el que els passa és per mandat diví. Sovint viuen més relaxades que les primeres i se les considera més espirituals, però en realitat desconeixen qui són i les seves pròpies capacitats. En general, pateixen molts més problemes de desvalorització i se senten incapaces d’enfrontar-se al que els hi passa. Moltes tenen la sensació de que no tenen bona sort. Influïdes per les religions de moda interpreten que estan cremant karma en aquesta vida. Per això sovint es relaciona espiritualitat amb pobresa o manca de prosperitat. Aquesta és una visió més femenina en el sentit de receptiva. Si observem el símbol de la dona és un cercle amb una creu a sota, que representa que no hi ha acció a l’exterior. Per això, el que la cultura valora en la dona és la bellesa. Veiem a Hollywood aquest paper representat per la dona submisa que viu depenent de trobar a un home que la mantingui. De l’únic que s’ha de preocupar és d’estar bonica i de retenir a un home poderós. El canal Divinity està ple d’aquestes pel·lícules. Serà pel nom del canal …

Com podem alliberar-nos dels automatismes?

Les possibilitats d’autoconsciència hi són dos grups. Està clar que tots dos han d’arribar a experimentar les dues possibilitats sortint de la polarització automàtica. Tots hem de desenvolupar les qualitats actives i receptives per arribar a ser “taronges completes” en lloc de “mitges taronges dependents de que les completin”. Les relacions entre homes i dones seran justes i realment amoroses quan s’arribi a aquest punt.

Essent capaços de detectar el que la cultura ha deixat en nosaltres podrem sortir dels automatismes i ser nosaltres mateixos en plenitud, fent-nos càrrec del que està realment sota la nostra responsabilitat.

Això arriba quan es comprèn que un té la seva pròpia voluntat en aquesta vida, que un ve a experimentar en base al que decideixi viure des del seu impuls intern. Realitzar aquesta qualitat en la vida depèn d’adonar-se de la divinitat en un mateix. Realment és així. No és una cosa externa i l’única manera d’arribar a adonar-se’n és experimentar per un mateix en lloc de deixar-se portar per les creences imposades per les religions o la cultura.

Aprenent a escoltar atentament què volem de veritat serem capaços de detectar també el que volen els altres. En aquest nivell de la vida no hi haurà contradicció, perquè aquestes forces internes sempre estan en ordre. Aquest és el nivell en el qual les relacions entre les persones i els éssers en general es fan possibles en harmonia. És el nivell de l’Amor. Un es situa aquí deixant anar automatismes i escoltant a cada moment el seu veritable sentir intern. Despullant a tota creença imposada d’irracionalitat.

Fotografia d’Héctor Ibarra Morata Montilla

 

La vivència del zodíac

En tot moment podem traçar un cercle imaginari al nostre voltant voltant on s’uneixen el  cel i la terra. Es tracta de l’horitzó. Aquest cercle sempre és relatiu a qui l’observa, de manera que la sortida i posta de sol són relatives a aquest observador situat en un cert punt.

A més de l’horitzó, l’ésser humà ha observat una línia per la qual va passant el sol al llarg d’un any en un fons d’estrelles que fan sempre els mateixos dibuixos entre elles, tret d’uns quants cossos lluminosos que circulen entre elles. Ha anomenat a aquesta línia “eclíptica”, perquè és la zona on ha observat que succeeixen els eclipsis. Al voltant d’aquesta eclíptica ha imaginat una franja de 18 º, 9º per sobre i 9º per sota, per dins de la qual va passant el sol, a través de certs dibuixos que formen les estrelles entre elles: el zodíac.

El pla d’aquesta línia que anomenem eclíptica està inclinat respecte a l’equador del planeta en aproximadament 23,45º i això és la causa de que es vagin succeint les estacions.

L’aparent recorregut del sol i la resta d’objectes estelars per la franja zodiacal ha estat estudiat per milers d’anys pels savis vidents i les seves propietats són el que s’ha resumit en números, històries, colors … dels signes. Per als que ho han contemplat, certes formes d’animals i éssers del zodíac contenen les claus dels esdeveniments periòdics que es repeteixen durant la vida d’aquesta creació. No es tracta de formes aleatòries que no tenen significat, com es podria creure.
Seguint certa periodicitat, certs cicles es van repetint mentre van succeint certs arguments. Es tracta de l’essència del que ha intentat estudiar l’astrologia al llarg de totes les èpoques.
Les formes d’animals i éssers humans dels signes són d’un gran simbolisme. Contenen les claus dels esdeveniments periòdics que es van repetint durant la vida en aquesta creació.
Aquestes formes que adquireixen els grups d’estrelles vistes des de la terra existeixen com a formes-pensament en la ment de la Terra. Els àtoms de la terra en el seu pas per mineral, vegetal, animal, humà i suprahumà han passat per aquesta forma. Així, la terra estaria modelada per aquests patrons que donen forma als éssers en el transcurs del temps.

Read more