La pulsació entre l’ésser humà i l’univers

 

 

El univers pulsa.
Pulsem amb l’univers en els moviments de Prâna i Apâna. La nostra exhalació respecte a l’univers és Apâna i la inhalació Prâna. De l’univers cap a l’individu Apâna és la inhalació i Prâna és l’exhalació.
En el pla físic, Prâna és l’oxigen i Apâna el carboni: es tracta dels principis del Sol i Saturn, vida i mort.
A les antigues escoles espirituals, “Ham” representa Apâna i “So” a Prâna. Les paraules “simba” (lleó), “hamsa” (cigne) o el màntram “So Ham” tenen a veure amb aquest moviment. Es pot experimentar sentint el so “So” a l’inspirar i el so “Ham” a l’exhalar.
L’impuls de la inspiració es produeix a través dels nervis al voltant del melic. En el cos d’un iogui aquesta és la zona Verge-Escorpí. Abans dels 7 anys, Balança encara no ha separat aquest gran signe que comprendria Verge i Escorpí. Al voltant d’aquesta edat, Balança separa aquests dos signes, separant les consciències de l’ésser humà interior i exterior. És al que s’anomena Maia.
Respecte a la exhalació, és controlada pels nervis al voltant de la zona respiratòria i bucal. Es tracta de la zona Cranc-Taure al iogui i Bessons en els altres.
El punt d’equilibri, Samâna, es troba per sota de les costelles, per sobre del melic, a la zona del diafragma. Es tracta del “seient del lleó”. El segell del signe de Lleó representa aquesta cova sobre la qual s’asseu el lleó. Aquí s’asseu en reflexió l’ésser humà perfecte, representat per Aquari.
Treballant conscientment en aquest moviment, l’home descendeix periòdicament a la matèria per elevar els elements del seu regne inferior. Així elimina els signes de Balança i Bessons portant a l’ésser humà a un estat iòguic.

Així ho explica l’autor Ekkirala Krishnamacharya en el seu llibre “Astrologia espiritual”.