La pulsació entre l’ésser humà i l’univers

 

 

El univers pulsa.
Pulsem amb l’univers en els moviments de Prâna i Apâna. La nostra exhalació respecte a l’univers és Apâna i la inhalació Prâna. De l’univers cap a l’individu Apâna és la inhalació i Prâna és l’exhalació.
En el pla físic, Prâna és l’oxigen i Apâna el carboni: es tracta dels principis del Sol i Saturn, vida i mort.
A les antigues escoles espirituals, “Ham” representa Apâna i “So” a Prâna. Les paraules “simba” (lleó), “hamsa” (cigne) o el màntram “So Ham” tenen a veure amb aquest moviment. Es pot experimentar sentint el so “So” a l’inspirar i el so “Ham” a l’exhalar.
L’impuls de la inspiració es produeix a través dels nervis al voltant del melic. En el cos d’un iogui aquesta és la zona Verge-Escorpí. Abans dels 7 anys, Balança encara no ha separat aquest gran signe que comprendria Verge i Escorpí. Al voltant d’aquesta edat, Balança separa aquests dos signes, separant les consciències de l’ésser humà interior i exterior. És al que s’anomena Maia.
Respecte a la exhalació, és controlada pels nervis al voltant de la zona respiratòria i bucal. Es tracta de la zona Cranc-Taure al iogui i Bessons en els altres.
El punt d’equilibri, Samâna, es troba per sota de les costelles, per sobre del melic, a la zona del diafragma. Es tracta del “seient del lleó”. El segell del signe de Lleó representa aquesta cova sobre la qual s’asseu el lleó. Aquí s’asseu en reflexió l’ésser humà perfecte, representat per Aquari.
Treballant conscientment en aquest moviment, l’home descendeix periòdicament a la matèria per elevar els elements del seu regne inferior. Així elimina els signes de Balança i Bessons portant a l’ésser humà a un estat iòguic.

Així ho explica l’autor Ekkirala Krishnamacharya en el seu llibre “Astrologia espiritual”.

La vivència del zodíac

En tot moment podem traçar un cercle imaginari al nostre voltant voltant on s’uneixen el  cel i la terra. Es tracta de l’horitzó. Aquest cercle sempre és relatiu a qui l’observa, de manera que la sortida i posta de sol són relatives a aquest observador situat en un cert punt.

A més de l’horitzó, l’ésser humà ha observat una línia per la qual va passant el sol al llarg d’un any en un fons d’estrelles que fan sempre els mateixos dibuixos entre elles, tret d’uns quants cossos lluminosos que circulen entre elles. Ha anomenat a aquesta línia “eclíptica”, perquè és la zona on ha observat que succeeixen els eclipsis. Al voltant d’aquesta eclíptica ha imaginat una franja de 18 º, 9º per sobre i 9º per sota, per dins de la qual va passant el sol, a través de certs dibuixos que formen les estrelles entre elles: el zodíac.

El pla d’aquesta línia que anomenem eclíptica està inclinat respecte a l’equador del planeta en aproximadament 23,45º i això és la causa de que es vagin succeint les estacions.

L’aparent recorregut del sol i la resta d’objectes estelars per la franja zodiacal ha estat estudiat per milers d’anys pels savis vidents i les seves propietats són el que s’ha resumit en números, històries, colors … dels signes. Per als que ho han contemplat, certes formes d’animals i éssers del zodíac contenen les claus dels esdeveniments periòdics que es repeteixen durant la vida d’aquesta creació. No es tracta de formes aleatòries que no tenen significat, com es podria creure.
Seguint certa periodicitat, certs cicles es van repetint mentre van succeint certs arguments. Es tracta de l’essència del que ha intentat estudiar l’astrologia al llarg de totes les èpoques.
Les formes d’animals i éssers humans dels signes són d’un gran simbolisme. Contenen les claus dels esdeveniments periòdics que es van repetint durant la vida en aquesta creació.
Aquestes formes que adquireixen els grups d’estrelles vistes des de la terra existeixen com a formes-pensament en la ment de la Terra. Els àtoms de la terra en el seu pas per mineral, vegetal, animal, humà i suprahumà han passat per aquesta forma. Així, la terra estaria modelada per aquests patrons que donen forma als éssers en el transcurs del temps.

Read more