¿Quina actitud tenim davant del que ens passa a la vida?

Sovint podem veure dues formes d’actuació extremes representades per dos tipus de persones.

D’una banda, tenim als que són essencialment dominats per la seva ment i han de resoldre tot per la força fins que les coses surtin correctament. Són el que anomenem “persones fortes” perquè acostumen a ser extremadament dominants. Són persones admirades socialment perquè se les sent “capaces”. Estan sempre enfocades en resoldre problemes i la seva vida vida és extremadament estressant, sempre en combat actiu. Al seu costat, els altres acostumen a decréixer, perquè en el seu afany de resoldre-ho tot resolen també el dels altres i no els permeten experimentar per si mateixos ni equivocar-se, basant-se evidentment en el que ells consideren correcte. Els seus fills normalment acaben o bé essent submisos o persones que estan constantment en guerra perquè no s’els permet experimentar per si mateixos i se senten permanentment contrariats a un nivell molt profund.

A l’altre extrem hi ha les persones que consideren que tot ho mana Déu o el karma i que només cal acceptar el que passa. La majoria d’aquestes persones han tingut una gran influència de la religió, que ha posat l’accent en el fet de que tot és obra de Déu, del karma o una simple il·lusió i no cal fer res perquè tot seguirà el seu curs. Són els que sovint diuen allò de “m’ha tocat tal cosa o tal altra” o “què hi farem, la vida és així”. Creuen que aplicar la seva voluntat és quelcom negatiu que contraria la voluntat divina. Els seus fills normalment són nens que se senten desprotegits i deixats a la seva sort, sense sovint sentir-se capaços de resoldre res ja que no han pogut aprendre d’un model en el qual la persona faci front al que li passa. Creuen que no val la pena lluitar i s’intenten adaptar una vegada rera l’altra al que els hi passa sense tenir en compte la seva pròpia voluntat. Altres nens amb aquest tipus de pares es tornen extremadament combatius perquè senten que si no ho fan ells ningú resoldrà res. Sovint se senten pares dels seus pares, invertint els papers naturals.

La majoria de persones es mouen constantment entre aquets dos extrems, forçant unes vegades i deixant anar en altres moments.

¿De què ens serveix reflexionar sobre tot això?

És important que veiem quines creences inconscients ens porten a actuar així de manera gairebé automàtica. Perquè recuperar la consciència en els nostres actes és el que ens permetrà trobar el punt just en cada situació de la nostra vida. La justa acceptació de les coses que ens passen sense que això ens privi d’aplicar la nostra voluntat té a veure amb deixar anar automatismes que hem rebut de la cultura i han fet efecte en nosaltres, de manera que ens influeixen inconscientment en els nostres actes i les nostres decisions. La cultura que hem rebut no ens influirà fins al punt de perdre la nostra pròpia voluntat si ens mantenim atents al que sentim realment al nostre interior davant de cada situació que es presenta i apliquem el nostre propi intelecte sobre la situació sense deixar-nos influir per creences.

Què hi ha al derrera d’aquestes dues formes d’actuar?

Derrera la primera forma de dirigir la vida hi ha una actitud normalment poc confiada en les forces espirituals i en la vida mateixa. Un creu que tot depèn d’ell. Aquestes persones busquen sempre perfeccionar-se, estar informades de tot el que passa, tenir-ho tot sota control i posen un accent important en prosperar a la vida, perquè això els dóna idea de que realment estan controlant el que passa. Necessiten sentir-se poderoses. Això dona una imatge d’elles d’un cert materialisme. És una visió masculina i això va més enllà de ser un home o una dona. Si observem el símbol del masculí, veurem que és un cercle amb una fletxa que surt cap a fora, actuant a l’exterior. Per això, el poder és una qualitat típicament relacionada amb els homes. El que es valora tradicionalment en un home és el poder. Però això succeeix en un pla automàtic. Si la persona es deixa portar per la cultura anirà perdent la seva pròpia feminitat, la seva capacitat d’acceptar el que passa i de relaxar-se gaudint de la vida tal qual. Només cal veure les pel·lícules de Hollywood en què l’home es dedica exclusivament a prosperar i acaba perdent a la seva dona i la seva família. També ho veiem en moltes dones que adopten aquest paper tradicionalment masculí. Representen aquest arquetip.

La religió té una influència molt més gran sobre el segon grup de persones al qual m’he referit. Per això se les relaciona tradicionalment amb una major espiritualitat. Elles s’han amarat de la idea que una força sobrenatural dirigeix la seva vida, ja sigui un Déu personal o un karma impersonal i el que els passa és per mandat diví. Sovint viuen més relaxades que les primeres i se les considera més espirituals, però en realitat desconeixen qui són i les seves pròpies capacitats. En general, pateixen molts més problemes de desvalorització i se senten incapaces d’enfrontar-se al que els hi passa. Moltes tenen la sensació de que no tenen bona sort. Influïdes per les religions de moda interpreten que estan cremant karma en aquesta vida. Per això sovint es relaciona espiritualitat amb pobresa o manca de prosperitat. Aquesta és una visió més femenina en el sentit de receptiva. Si observem el símbol de la dona és un cercle amb una creu a sota, que representa que no hi ha acció a l’exterior. Per això, el que la cultura valora en la dona és la bellesa. Veiem a Hollywood aquest paper representat per la dona submisa que viu depenent de trobar a un home que la mantingui. De l’únic que s’ha de preocupar és d’estar bonica i de retenir a un home poderós. El canal Divinity està ple d’aquestes pel·lícules. Serà pel nom del canal …

Com podem alliberar-nos dels automatismes?

Les possibilitats d’autoconsciència hi són dos grups. Està clar que tots dos han d’arribar a experimentar les dues possibilitats sortint de la polarització automàtica. Tots hem de desenvolupar les qualitats actives i receptives per arribar a ser “taronges completes” en lloc de “mitges taronges dependents de que les completin”. Les relacions entre homes i dones seran justes i realment amoroses quan s’arribi a aquest punt.

Essent capaços de detectar el que la cultura ha deixat en nosaltres podrem sortir dels automatismes i ser nosaltres mateixos en plenitud, fent-nos càrrec del que està realment sota la nostra responsabilitat.

Això arriba quan es comprèn que un té la seva pròpia voluntat en aquesta vida, que un ve a experimentar en base al que decideixi viure des del seu impuls intern. Realitzar aquesta qualitat en la vida depèn d’adonar-se de la divinitat en un mateix. Realment és així. No és una cosa externa i l’única manera d’arribar a adonar-se’n és experimentar per un mateix en lloc de deixar-se portar per les creences imposades per les religions o la cultura.

Aprenent a escoltar atentament què volem de veritat serem capaços de detectar també el que volen els altres. En aquest nivell de la vida no hi haurà contradicció, perquè aquestes forces internes sempre estan en ordre. Aquest és el nivell en el qual les relacions entre les persones i els éssers en general es fan possibles en harmonia. És el nivell de l’Amor. Un es situa aquí deixant anar automatismes i escoltant a cada moment el seu veritable sentir intern. Despullant a tota creença imposada d’irracionalitat.

Fotografia d’Héctor Ibarra Morata Montilla

 


¿Coneixem realment el que donem?

Ens queda clar a tots que per estar en aquesta vida hem d’obtenir els recursos que ens mantinguin vius i amb una qualitat de vida suficient. Si aquests recursos no vénen d’una situació natal avantatjada, ens veiem davant el repte d’haver de buscar com “guanyar-nos” la vida, de manera que des que tenim una certa edat ens ens comencem a preguntar quin és el nostre lloc en aquest món i què hem vingut a oferir.

Una part de la humanitat, especialment a occident, està passant d’una etapa en la qual treballava per a algú a fer-ho per a la seva pròpia empresa. De manera que a hores d’ara estan sorgint centenars de webs de negocis online. També veiem desenes d’anuncis de cursos o tallers en els quals es pretén ajudar-nos a tenir més pau i goig a la vida.

Quan mires un web t’adones de seguida de quan es tracta de quelcom ofert des d’un genuí coneixement del tema o simplement es tracta d’algú que ha vist una oportunitat de negoci i potser ha tingut els recursos per dur-la a terme. No tinc cap objecció moral en contra d’això, però s’ha de tenir clar que el resultat que li arribarà a la persona que “compri” aquest producte no serà de qualitat, perquè l’objectiu que en teoria s’ha anat a buscar no és el que es trobarà.
Recordo que el pare Basili, que va ser ermità a Montserrat, em va dir més d’una vegada que en realitat molta de la gent que creu que està sanant als altres els està perjudicant. Ell era molt contundent en aquesta afirmació. Deia literalment: “tots estan obsessionats amb donar, donar donar, però ¡a veure què dónes! Hi ha molta gent imposant les mans, anomenant a la seva tècnica de diferents maneres (reiki, toc quàntic, imposició de mans …). Però en realitat no veuen ni perceben el que està succeint. Simplement s’ofereixen per canalitzar a qui sap quina entitat. A això es referia especialment el pare Basili. Com saps a quines entitats estàs canalitzant? Com saps amb certesa que això li beneficiarà realment a la persona que tens davant? Si imposes la teva energia a l’altre, a través de les teves mans o la teva psique, estàs realment modificant la seva realitat. Si de veritat vols ser un transmissor de l’energia, un pol receptiu que simplement transmet l’energia d’alguna entitat a algú que està patint, tingues coneixement de la font d’on ve realment aquesta energia. Si no és així, no coneixes el que s’està transmetent a través teu. Al llarg de la vida he trobat persones amb greus problemes després de “rebre” energia d’algú que li va fer sanació. De vegades queden oberts portals en aquestes persones i perden la seva integritat, sovint durant anys, fins que resolen el problema, si és que ho aconsegueixen. El pare Basili em va parlar d’un noi que va acabar llançant-se al buit a la muntanya que era instigat a fer-ho a través d’un d’aquests portals que havia obert a través de drogues, obrint-se de manera artificial i sense un acompanyant expert a mons per als que encara no estava preparat.

Venim d’una educació religiosa que ens ha inculcat que hem de servir als altres per ser dignes d’estar en aquest món i entenc que cadascú resol aquesta qüestió com pot. Sense entrar en un debat sobre si és cert que hagi de ser així, el cert és que per a la majoria es tracta d’un tema important que aporta sentit a la seva vida.

Creiem que és quelcom que necessitem cercar, però si ens observem a nosaltres mateixos amb atenció ens adonarem que en realitat hi ha molts temes que hem treballat bé i és en aquesta direcció en la que realment podrem trobar una veritable qualitat de vida. Però de vegades no sabem veure i valorar els nostres punts forts i ens dediquem a anar a la recerca de qualitats o habilitats que sentim en falta. Trobem fórmules de “dreceres”, veiem possibiliats i ens unim a elles amb il·lusió, oblidant-nos de les nostres veritables capacitats.

Comparteixo aquesta reflexió amb ànim d’aportar i no de jutjar. Veig constantment cursos i tallers dels que per la seva presentació pots veure perfectament que es tracta de temes dels que es té un coneixement superficial. Sovint temes que estan de moda i s’ha vist en ells una oportunitat guanyar diners. S’utilitzen frases, lemes, ganxos i motius que s’han copiat d’altres llocs i que es repeteixen una i altra vegada en moltes webs. I de vegades es tracta de temes de salut on el que està en joc és el benestar d’una persona.

Si de veritat volem ser independents, per què no buscar entre el que hem treballat bé en la vida? Segur que ho trobem! Tinc la certesa que tots som realment bons en certs temes. Reflexionem sobre això, afinem i quan ho trobem, siguem creatius buscant com dur-ho a terme de manera que sigui valorat i ens permeti procurar-nos una vida digna, en un intercanvi sa amb els altres, en el qual tots oferim el millor de nosaltres mateixos.

Això ens donarà la fortalesa suficient com per no ser pastura d’entitats que s’aprofiten de nosaltres: tècniques amb copyright per l’aprenentatge de les quals ens cobren molts de diners, noves teràpies, nous oficis d’aprenentatge ràpid… No estic dient que tot això no s’estudiï si es desitja fer-ho, ja que sempre podem aprendre de tot. Però creure que realment estem ajudant els altres sense saber bé el que fem és un altre tema molt diferent. Ja fa gairebé 40 anys que em moc en l’univers de la salut i he pogut veure-ho una i altra vegada. Persones que inicien un tema darrera l’altre, en un estat de competició intensa i constant per a col·locar-se al mercat. Està clar que cada persona que acudeix a aquestes persones no ho fa per casualitat i segurament deu necessitar aquesta experiència abans de trobar el que realment busca. Només parlo d’això per prendre consciència del tema. Si governem la nostra compulsió per donar podrem sentir realment quan el que estem oferint és genuí.

La saviesa que hem rebut dels nostres avantpassats per via directa ens ensenya que hi hi ha etapes en les que un és aprenent abans de ser mestre, comprovant en sí mateix el que oferirà. De la mateixa manera que s’ha de cultivar bé un jardí perquè ens doni flors i fruits, ens cal treballar cada terreny que trepitgem sense pressa, experimentant cada pas. Com tots hem pogut comprovar, el camí que es fa a corre-cuita és més llarg al final.

Et sugereixo que no donis res que no coneguis bé. Sigues humil i valent en això si de veritat vols acompanyar a l’altre cap al retrobament amb si mateix.

Marisa Ferrer

3 abril 2017

 

¿Què implica la confiança en els altres?

Quan entres en les xarxes socials trobes sovint comentaris que afirmen que els altres són idiotes i sugereixen que ells, que es creuen més intel·ligents i desperts tenen les pautes de com hauria de ser tot plegat.

Al mateix temps, trobem gran quantitat de frases com: “sigues tu mateix”, “escolta al teu propi ésser”, “segueix-te a tu mateix” …

Però quan ens trobem realment a l’altre davant nostre, el rebutgem directament si no segueix els models ideals. Li imposem la nostra teoria i ens permetem tractar-lo de borrego, idiota, adormit …

El cert és que veient aquestes actituts et planteges quin tipus de món crearien aquestes persones si tinguéssin poder, perquè se senten superiors i creuen que tenen potestat per tractar a l’altra d’imbècil. Pots imaginar-los com a pares o parelles realment difícils.

Read more

En quin lloc comencen les preguntes

Donde nacen las preguntasTots els dies se’ns plantegen situacions que ens demanen una explicació. Poden ser petits reptes o enormes misteris. Així, vivim petits cicles que es van iniciar amb una qüestió la resposta de la qual ve ràpidament o grans cicles que triguen temps a ser aclarits. Si escoltem atentament, col·locant-nos a la distància justa de la situació i anant més enllà de pors i limitacions, veurem que aquests reptes pertanyen a unes poques qüestions que se’ns van plantejant una i altra vegada al llarg de la vida, formant un entramat que ho relaciona tot i és la nostra història. A poc a poc ens anem adonant que aquestes poques qüestions es manifesten constantment amb diferents actors i escenaris. Se’ns repeteixen en el temps cronològic però la causa profunda va més enllà d’aquest temps lineal. Read more

Vivint en comunió amb els altres éssers

Aquest matí passejàvem el meu gos i jo tranquil·lament.
Em resulta extremadament plaent contemplar el jardí d’una veïna perquè és un lloc molt bonic. És discret, no esplendorós aparentment, però si et pares a mirar t’adones que la persona que el cuida viu amb gran sensibilitat i coneixement del món vegetal. Aturar-se al límit del jardí i contemplar rebre els aromes de les flors és un meravellós regal que et situa en comunió amb els altres éssers a l’instant.
Avui vaig veure que havia florit una mata de margarides molt grans. Em vaig apropar i em va cridar l’atenció el centre de les margarides. Va atraure la meva mirada i vaig contemplar-lo, amb una sensació intensa d’intimitat.
Viviendo en comunión. Margarita. Imagen
El vaig observar i em vaig adonar perfectament de com aquell centre d’una geometria tan perfecta m’estava modificant internament. Al costat hi ha un arboç i vaig veure que havien sortit ja fruits. Vaig prendre un i el vaig assaborir. I aquí, al costat del meu gos, assaborint el fruit de l’arboç i contemplant el centre d’una margarida em vaig adonar que a mesura que anem posant-nos en comunió amb els éssers que ens envolten tornem a la pau, a l’amor més profund, a on tot té sentit. I no va ser una experiència racional, sinó quelcom més enllà de la raó. Simple percepció del què És realment. És difícil traduir-ho en paraules. Read more

Encanteris de l’irreal

Algunes situacions del nostre dia a dia contenen elements que ens resulten desagradables. Notem que és així però no pensem en això fins que la irritació va en augment i comencem a posar més atenció en això, adoptant una actitud el més lliure possible de prejudicis que va deixant a la vista l’esquelet del que ens irrita.
Així, arriba un moment en què es comença a aclarir què és el que ens molesta realment. L’instint ens parla a través d’aquesta sensació desagradable donant-nos l’oportunitat de comprendre que alguna cosa del nostre quefer diari no està anant en la direcció que necessitem.
Així em passava particularment quan anava als supermercats i veia la gent comprar. El sorollet dels plàstics entrant al carret em resultava molt desagradable. Un dia em vaig adonar que allò que introduïen en les seves carrets, encara que tècnicament puguem dir-aliment, només cobreix necessitats d’un cert rang. La irritació davant aquell desagradable sorollet m’estava parlant d’una cosa que realment actua com a símbol d’una gran mentida sobre les nostres creences pel que fa als aliments. Read more

Dits cecs

Vaig llegir alguna vegada que quan assenyalem alguna cosa, un dit apunta cap a fora, però tres apunten cap a nosaltres mateixos. I passen els dies, les setmanes, els mesos o els anys en aquest dia constant en el que vivim i el dels tres dits es converteix en gairebé una llei universal. Per poc que observem què passa al nostre univers, tant extern com intern, trobem constantment aplicada “la llei”.
Dedosciegos
Un cop anava tranquil·lament en cotxe amb una amiga i ens rèiem de les ximpleries que fa tothom quan va en cotxe. Una per una, les nostres afilades ments anaven repassant la llista d’errors habituals enllaçant-los amb perfils: egoista, suïcida, curt de vista … En aquesta mena de balanceig aparentment saludable que és la crítica, rèiem alegrement de tots els molestos que se’ns presenten en nostre quefer diari al volant. Read more

Coneixement i saviesa

conocimientoysabiduriaEstem transitant uns temps en què el terapèutic ha deixat de ser una cosa dominat per un petit grup de persones i el coneixement tant del saber ancestral com dels descobriments actuals ha tingut l’oportunitat d’arribar a la majoria de persones.
En aquesta societat i també en les del passat trobem terapeutes amb capacitat per acompanyar de veritat. Persones que han centrat la seva atenció en el que passa a la persona i els altres han posat de mica en mica a les seves mans la seva salut. Alhora, trobem persones que han adquirit coneixement, ja sigui en universitats, en cursos o en llibres que s’atorguen a si mateixes el títol de terapeutes o expertes però és poc el coneixement que ha estat realment batallat i convertit en propi. Ho veiem especialment en el món mèdic però cada vegada més també en el món terapèutic. Recordo que quan era petita els curanderos que coneixia eren persones molt sàvies. El mateix ocorria en els sabers que ara anomenem esotèrics: astròlegs, cabalistes, estudiosos de la història que no s’explica, dels mons ocults … Eren persones que havien pres realment a les seves mans aquest coneixement, amb la passió pròpia del que realment sent la crida interna cap a aquest estudi. Read more

Les meditacións multituinàries

Meditaciones multitudinariasFa molts anys, una persona molt sàvia a l’Índia em va dir que la meditació és una de les eines més important a l’hora de generar energia. També comento: “¿Per què tothom està obsessionat en tenir més energia si no sap fer servir la que té?”Em vaig adonar que era un tema important que sovint no es té en compte. Va ser la meva primera presa de consciència del que suposa. Si una persona no sap utilitzar després correctament aquesta energia és pitjor generar-la, perquè li donarà problemes. Sé perfectament de què estic parlant, perquè com a practicant durant dècades ho he pogut experimentar en moltes ocasions. Al llarg d’aquests anys he conegut persones que fins i tot han arribat a emmalaltir a causa d’energies generades que no es sabien utilitzar apropiadament. Read more

Donant voltes a la drecera

DONANT VOLTES AL DRECERA

“Diàleg de gitanos:
– Com vas compadrito? –
– Donant voltes a la drecera- ”
Antonio Machado

Dando vueltas al atajoSóc a la prova 2. No sé en què consisteix ni on em porta. Pateixo, ploro, m’angoixo, em poso histèrica, ric, em diverteixo! De cop m’adono que ja estic a la prova 4. No sé en què consisteix ni on em porta. Observo. Veig un mico. Em retorço de riure! ¡Ridícul! ¡Ridícul! Ara sóc el mico. Em grato al clatell. Però no, no! Ja no sóc el mico. Sóc un xoriço de Cantimpalos i estic sent devorat per aquell vell desdentat que menjava molles en Estriégana. Uf! No vull! Em resisteixo a ser mastegada pel vell!
Abans que em doni compte: zas! Estic en la prova 14 i he d’haver passat diverses proves mentre m’entretenia sent mastegada.
Vaja experiència! No sé en què consisteix ni on em porta però he de ser molt important per a ser-hi. Sóc una estufa catalítica. Que important! Dono calor a tots sense discriminar. Sóc ampla, simpàtica, afectuosa. Em satisfà ser una estufa catalítica. Ha estat una gran idea ser una estufa catalítica! No sé en quina prova estic però tant me fa, em sento estimada. El meu esbufec ​​adorm al més despert. Read more