Coneixement i saviesa

conocimientoysabiduriaEstem transitant uns temps en què el terapèutic ha deixat de ser una cosa dominat per un petit grup de persones i el coneixement tant del saber ancestral com dels descobriments actuals ha tingut l’oportunitat d’arribar a la majoria de persones.
En aquesta societat i també en les del passat trobem terapeutes amb capacitat per acompanyar de veritat. Persones que han centrat la seva atenció en el que passa a la persona i els altres han posat de mica en mica a les seves mans la seva salut. Alhora, trobem persones que han adquirit coneixement, ja sigui en universitats, en cursos o en llibres que s’atorguen a si mateixes el títol de terapeutes o expertes però és poc el coneixement que ha estat realment batallat i convertit en propi. Ho veiem especialment en el món mèdic però cada vegada més també en el món terapèutic. Recordo que quan era petita els curanderos que coneixia eren persones molt sàvies. El mateix ocorria en els sabers que ara anomenem esotèrics: astròlegs, cabalistes, estudiosos de la història que no s’explica, dels mons ocults … Eren persones que havien pres realment a les seves mans aquest coneixement, amb la passió pròpia del que realment sent la crida interna cap a aquest estudi.
En el seu procés d’individuació, la persona s’adona que els seus processos, tant físics com psíquics són propis i pot acompanyar-los i fins i tot transformar-los treballant-se a si mateixa, deixant anar la creença inculcada que el que li passa és casual i comprenent que tot és manifestació d’esdeveniments que s’han donat en un altre moment que ha viscut d’una determinada manera. Observa una i altra vegada el que passa en la seva psique i en el seu cos i deixa de passar-li inadvertit que tot s’inicia en ella mateixa, en les seves pròpies reaccions i que cada expressió física o psíquica té a veure amb decisions, reaccions, eleccions …
En aquest punt en què tanta gent està fent pròpia la seva realitat són molts els que senten una crida a exercir com a terapeutes. A mesura que un comença a estudiar el terapeuta va adquirint coneixement, anant a cursos, llegint, escoltant a altres … En la mesura que aquesta persona s’escolti a si mateixa i l’apliqui, aquest coneixement es va integrant, es va fent propi i podem veure que aquesta persona va guanyant en saviesa. En aquest trànsit cap al saber, comet centenars d’errors. No pot ser d’una altra manera (encara que és possible que sí pugui ser-ho però encara no haguem arribat a això) perquè és a través de l’experiència com anem fent propi el coneixement.
És interessant veure com caiem en la contradicció de voler fer pròpia la nostra salut i alhora desitjar prendre en les nostres mans la salut dels altres. Així, molts terapeutes se senten influenciats pels seus consultants i parlen de males energies o persones pesades fins que s’adonen que aquest cansament o negativitat també els està parlant d’aspectes propis que demanen ser treballats i integrats.
Mirem al nostre voltant i vam trobar centenars de metges i terapeutes. I tant en un cas com en un altre en el fons el que ens interessa comprendre és el seu grau de saviesa. Quant d’aquest coneixement adquirit al preu que sigui (oficial, universitari, llegit) ha fet propi aquesta persona. És el seu grau de saviesa del que va a determinar si realment aquesta persona ens va a poder ajudar. Encara que posseeixi tones de coneixement res es mourà en nosaltres perquè difícilment res ocorrerà si la persona no té molt a aportar perquè no ha pres la seva pròpia vida a les mans. Si passa va a a ser a partir de nosaltres, perquè de qualsevol experiència es pot extreure saviesa.
Tot i que les persones ens parlin de coneixement, tot i que escriguin centenars d’articles i llibres, donin classe en universitats i conferències, tinguin webs amb milers de seguidors, el que transmetin de veritat serà la base de la seva experiència, a la rapidesa com en la seva vida han fet propi el coneixement i han comprès la veritat després d’ell. I això es pot donar tant en una persona jove com anciana. Hi ha persones joves que són savis errants, que passen pel nostre costat i podem veure tot el que transmeten, especialment en els seus ulls i el seu somriure, però també sovint en les seves paraules. No necessàriament són terapeutes o expertes en alguna cosa, pots trobar-les en qualsevol àmbit de la vida.
La nostra vida és el nostre missatge. Quant d’aquest coneixement hem estat capaços de transformar en saviesa es veu en la nostra vida. Observem com viu una persona, com porta els seus assumptes, com es relaciona i ens adonarem ràpidament de com està manejant la seva vida, sabrem quant del que li passa ha pres ja a les mans i s’està fent càrrec d’això.
Si no podem observar la seva vida perquè no la coneixem, podem observar les seves paraules, el que transmet, com es relaciona amb els altres i el més important, el seu grau d’escolta. Perquè la saviesa es dóna en les nostres vides quan escoltem. Quan parlem només fem pròpia i real la nostra conversa en la mesura que ens escoltem. És quan ocorre la màgia i les nostres paraules són capaços de moure muntanyes. És quan ocorre la teràpia.
En la tradició ayurvèdica se’ns recomana envoltar-nos de persones sàvies. Per sort, el planeta està ple d’elles, de totes edats i procedències. I quina gran veritat trobem en tal consell! He tingut a persones enormement íntegres i sàvies al meu costat, de diverses tradicions, procedències i, fins i tot, propòsits vitals i l’agraïment que sento no té límits. Cada gram de saviesa que han compartit amb mi és valorat com el meu tresor més gran en aquesta vida i prenc a les meves mans el compromís de relacionar-me sàviament amb els altres en tots els àmbits de la meva vida i oferir-los el millor de mi mateixa en el meu trànsit per aquest planeta.
Seguim caminant, seguim escoltant.

Autora:  Marisa Ferrer  Fecha: 27/4/2015

Coneixement i saviesa by Marisa Ferrer is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *