Donant voltes a la drecera

DONANT VOLTES AL DRECERA

“Diàleg de gitanos:
– Com vas compadrito? –
– Donant voltes a la drecera- ”
Antonio Machado

Dando vueltas al atajoSóc a la prova 2. No sé en què consisteix ni on em porta. Pateixo, ploro, m’angoixo, em poso histèrica, ric, em diverteixo! De cop m’adono que ja estic a la prova 4. No sé en què consisteix ni on em porta. Observo. Veig un mico. Em retorço de riure! ¡Ridícul! ¡Ridícul! Ara sóc el mico. Em grato al clatell. Però no, no! Ja no sóc el mico. Sóc un xoriço de Cantimpalos i estic sent devorat per aquell vell desdentat que menjava molles en Estriégana. Uf! No vull! Em resisteixo a ser mastegada pel vell!
Abans que em doni compte: zas! Estic en la prova 14 i he d’haver passat diverses proves mentre m’entretenia sent mastegada.
Vaja experiència! No sé en què consisteix ni on em porta però he de ser molt important per a ser-hi. Sóc una estufa catalítica. Que important! Dono calor a tots sense discriminar. Sóc ampla, simpàtica, afectuosa. Em satisfà ser una estufa catalítica. Ha estat una gran idea ser una estufa catalítica! No sé en quina prova estic però tant me fa, em sento estimada. El meu esbufec ​​adorm al més despert.
Algú bufa al meu costat o millor dit xiula. Ah! És aquest gosset tan agradable. Em vol. Em sento en un moment de gran transcendència. Em sento estimada … El gosset m’estima, ho sé. Ve movent la cua i m’olora. Li agrado i em plau. ¡Iiiiii! Se m’ha pixat a sobre. Que desagradable! En quina prova he d’estar per patir tant? Ah, ja sé, he d’estar a la prova 3. La reconec pel codony que està sobre la taula. O … potser és la prova 12, la dels crancs caníbals. Bé, ja és igual perquè acabo de notar que he passat a una altra.
Vaja, vaja … Què bé, no? Sóc una princeseta i em torro al sol. Mmmmm … Quina caloreta, caram! Suo una mica però no m’importa. Puc sacrificar. Sempre he estat una persona sacrificada. M’enorgulleix saber-ho.
Vaja morenàs se m’ha ajegut al costat! No està malament el tipus. Es veu fort. Encara que ben mirat, té uns trets poc definits. Això em fa pensar que he d’estar a la prova 6, aquella de les definicions. Vaja! No és que tingui una expressió poc definida, és que ‘és una salsitxa de Frankfurt! Quina confusió tan horripilant! Llavors, qui sóc jo? No sóc una princeseta sinó una patata fregida. Una patata fregida! No m’estic torrant ¡¿M’estic fregint ?! Déu, això no és vida … És una paella!
Aquí està la granota de nou! Bé, veig que he tornat a la prova 4. És clar, és lògic: no la vaig acabar d’entendre. A veure … Què pot significar el mico? ¿I al clatell? Què pot significar el clatell? Ah, és clar, ha de tenir alguna cosa a veure amb la teoria aquella de l’existència de Descartes. No! Ja ho tinc! El clatell simbolitza l’home superior, l’home a qui no li piquen els mosquits.
Oh! Ja no hi ha mico. Ja no hi ha clatell. Ja no hi ha home superior al que no li piquen els mosquits. Ara tot és foscor.
Això ha de ser el buit aquest del que parlen. He estat projectada al buit. Aquí tot és silenci. He haver entrat de cop en la prova 127.
Així que aquesta és la prova 128. Vaja! Doncs no n’hi havia per tant, no? Bé, de totes maneres em sento orgullosa de l’experiència ja que confirma el que en el fons ja sospitava: Sóc Algú Important, algú d’un elevat nivell evolutiu. És clar, ja ho sabia. Bé, vaig arribar! Es van acabar les proves.
Oh! Algú ha encès la llum. No sé on sóc. Està tot ple de coses. No reconec res. No sé quina prova és aquesta. Ah! aquí treu el cap la granota de nou. Diantre de mico, què significarà?

Autora:  Marisa Ferrer  Fecha: 22/12/1990

Donant voltes a la drecera by Marisa Ferrer is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *