On comencen les preguntes

Donde nacen las preguntasTots els dies se’ns plantegen situacions que ens demanen una explicació. Poden ser petits reptes o enormes misteris. Així, vivim petits cicles que es van iniciar amb una qüestió la resposta de la qual ve ràpidament o grans cicles que triguen temps a ser aclarits. Si escoltem atentament, col·locant-nos a la distància justa de la situació i anant més enllà de pors i limitacions, veurem que aquests reptes pertanyen a unes poques qüestions que se’ns van plantejant una i altra vegada al llarg de la vida, formant un entramat que ho relaciona tot i és la nostra història. A poc a poc ens anem adonant que aquestes poques qüestions es manifesten constantment amb diferents actors i escenaris. Se’ns repeteixen en el temps cronològic però la causa profunda va més enllà d’aquest temps lineal.

Després de cicles de certa calma on creiem que “ja n’hem après”, venen esdeveniments davant dels quals ens adonem que “hem tornat a fallar” en alguna cosa que crèiem superat, provocant-nos neguit al interpretar que “alguna cosa va malament”. Aquest neguit ens impulsa sovint cap a una recerca que inclou tot el que ens sembla possible i comencem a preguntar al nostre exterior intentant esbrinar què és el que ens està afectant: decisions del  passat, de vides anteriors, dels avantpassats, de persones pròximes o llunyanes, aspectes astrològics, o altres aspectes variats. Busquem en nosaltres però també en “els altres” les causes del que ens passa a fi de desenredar el nus que sentim que no ens deixa avançar amb pas ferm. I si la solució que trobem ens fa sentir que no està a les nostres mans (altres vides, avantpassats, altres persones) ens remourà només si la vivim com a pròpia i real, no com una imaginació del passat o d’un altre univers.

Fa anys algú em va dir a l’Índia que els nens fins als 7 anys viuen experiències que representen un inici a qüestions que hauran de resoldre durant la vida, recuperant temes que van quedar pendents en una vida anterior. Segons aquesta creença, una persona que va morir ofegant-se, pot reprendre el tema ofegant-se en els 7 primers anys. I el mateix pel que fa a temàtiques amb els avantpassats. Així, cada repte que es ve a resoldre en aquesta vida es va a presentar en forma d’impacte en algun moment concret de la infància, marcant l’inici d’un cicle que tindrà les seves diferents fases fins a ser resolt. En aquest primer impacte estaran presents tots els actors i factors implicats necessaris per a trobar una solució. És interessant adonar-se que això concorda exactament amb els descobriments del doctor Hamer en el nou paradigma mèdic.

Aquest tema té molta molla, ja que aquesta creença ens pot fer arribar a la conclusió de que ens cal algú que sàpiga “d’això” i que no ho podem resoldre per nosaltres mateixos. Ens veiem així impulsats a la recerca dels experts que posseeixen les nostres respostes. En aquest punt, s’ha de discernir molt bé per fer-se càrrec de la situació que al cap i a la fi es pròpia i per tant s’ha de mantenir en les pròpies mans tant si es consulta a algú com si no. Si sentim que la situació no està sota el nostre control i la deixem en mans d’un expert, augmenta la nostra vulnerabilitat. Fixem-nos en l’èxit que tenen temàtiques d’extraterrestres, vides passades, traumes passats oblidats … Si una persona creu o intueix que tot això és cert, com és incomprobable, aquesta persona pot arribar a creure el que se li diu sense investigar-ho ni confrontar-ho. El desconeixement d’altres realitats o de temàtiques respecte a l’energia o la consciència pot portar a la persona a una enorme confusió i a cada vegada més desconnexió de si mateixa. Si es consulta a algú en temàtiques que es desconeixen, és fonamental triar a algú de conduir a la persona cap a si mateixa i no cap a fora.

De tota manera, la nostra saviesa espiritual no ens abandona i encara que aparentment es perdi el camí una i altra vegada es segueix rebent la seva guia, de la mateixa manera que el GPS del cotxe segueix suggerint una ruta reubicant-se constantment allà on un es trobi: giri a la dreta, seguiu recte .. . No hi ha res més important en aquesta vida que mantenir-se conscient d’aquesta guia.
Ens passa sovint que conduint el cotxe estem embadalits amb la música, la ràdio o simplement els nostres pensaments i se’ns passa la sortida que haviem de prendre. Potser estem escoltant una música meravellosa, flotant en un món subtil i no recordem que som aquí encarnats i ens dirigim cap a un cert lloc.
Fa uns dies parlava de coses sublims amb un bon amic i vaig sortir del lloc tan feliç i exultant que no mirava ni a terra. El resultat és que vaig ensopagar i vaig sortir volant, donant tres o quatre llargs passos cap endavant per acabar caient en un terra fred. Vaig recordar que això no és cap broma i que cal estar atenta en tot moment, sobretot quan estàs amb altres persones fora de casa. Aquest dia només vaig perdre una mica de “dignitat”, però de vegades es pot perdre alguna cosa molt més valuosa.

Si penetrem qualsevol espai confiats en nosaltres mateixos, sabent que res es casual i mantenint la nostra integritat en les nostres pròpies mans, el que succeirà ens enriquirà. La confiança en un mateix transforma els espais en propicis. Ens els “a-propiem”.

Des que venim a aquest món rebem un bombardeig constant de missatges per deixar de confiar en nosaltres mateixos. El nen bo és el nen obedient, el que no qüestiona, el que fa els deures amb diligència, el que acata el que li manen, sigui just o injust. A mesura que avança la nostra vida els missatges continuen, sovint en forma molt subtil, per part de les mils de formes de suposada autoritat, ja sigui familiar, laboral, espiritual, sigui a través de dogmes religiosos o doctrines, tots ells mantenint el dit acusador, procurant desviar la nostra atenció de la nostra certesa. Si la nostra mirada es dirigeix cap a ells excessivament ens desconnectem de nosaltres mateixos.

El recurs que més confusió està creant actualment és la paraula ego, que s’ha introduit en les “noves religions” continuant amb el programa de mantenir a la persona en la dualitat. S’ha convertit en el relleu útil de la paraula pecat del catolicisme. la culpa enfonsa a l’individu en l’incert.

Encallar-nos en el concepte “ego” ens impedeix veure més enllà de la dualitat: “el ego o jo”. Haver de distingir entre dos jo es converteix en una trampa: “és el ego o el jo que no sé qui soc”. I si des d’aquest estat interior consultem “experts” -metges, terapeutes, sacerdots, suposats mestres- el seu banquet està assegurat. Ells creixeran i nosaltres minvarem, ens debilitarem i perdrem la nostra integritat. Les carències que romanen en el nostre inconscient sense ser enfrontades obriràn la bretxa que en algún moment haurem de tancar. La nostra brillantor depen d’escoltar la nostra pròpia veu. No s’hi val obrir bretxes perquè entri la llum de l’altre.

No queda altra que experimentar una i altra vegada en el nostre propi univers i observar la nostra propia petjada. A través de tot això anirem recuperant la nostra integritat i transitarem el nostre propi camí amb la pau que esdevé de la coherència.

 

 

Marisa Ferrer

21 maig 2016

Autora:  Marisa Ferrer  Data: 21/5/2016


On neixen les preguntes by Marisa Ferrer is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *