El DHS. El succés que inicia les nostres “malalties”

 

 

Quan intentem comprendre de què es tracta aquesta nova visió sobre la salut, ens adonem que un factor essencial és el DHS, el Síndrome de Dirk Hamer.

El doctor Hamer el va anomenar així perquè es va adonar de que la mort del seu fill va iniciar un procés biològic en la seva vida, el que habitualment anomenem malaltia. Després d’investigar de manera metòdica i exhaustiva, va veure que de manera molt evident tota malaltia s’iniciava amb un esdeveniment imprevist, llevat lògiques excepcions circumstancials com enverinaments, traumatismes i mancances nutricionals extremes.

 

¿Cóm succeeix un DHS?

 

 

La naturalesa té previstos programes automàtics per a aquestes circumstàncies. Els éssers hem anat incorporant i millorant aquests programes durant l’evolució de la vida  a mesura que hem anat experimentant i resolent noves qüestions. El que hem anat aprenent i aconseguint s’ha convertit així en una memòria que s’ha anat afegint a la nostra intel·ligència biològica. Davant cada nou repte biològic, aquests programes es disparen automàticament si no resolem les qüestions conscientment.

A mesura que l’ésser humà s’ha anat desenvolupant i endinsant-se en noves experiències ha anat trobant situacions cada vegada més complexes. El seu cervell s’ha anat desenvolupant d’acord amb la necessitat de gestionar noves habilitats i experiències. Així, del primitiu tronc cerebral, que gestiona tot el relatiu a la supervivència bàsica, hem arribat a la part més recent del nostre cervell, l’escorça cerebral, que gestiona les temàtiques relacionals, tots els processos socials i del nostre moviment dins el grup. Fins a arribar aquí, es van desenvolupar el cerebel, que afecta a tots els temes que tenen a veure amb la integritat de l’ésser, de la seva protecció i la substància blanca, que gestiona les temàtiques de la nostra competitivitat dins del grup, les nostres capacitats i habilitats en relació a ell.

Quan succeeix un DHS, la temàtica amb la qual instintivament relacionem l’esdeveniment, decidirà quina part del nostre cervell gestionarà el repte que tal esdeveniment suposa per a nosaltres. Així, si per exemple ens passa quelcom que per a nosaltres suposa un atac, s’iniciaran una sèrie de transformacions en certs òrgans o teixits del nostre organisme que seran controlades pel cerebel i si l’esdeveniment posa en qüestió la nostra capacitat dins el grup el procés serà controlat per la substància blanca, iniciant-se canvis en els òrgans i teixits governats per aquesta zona del cervell.

 

Quines característiques té aquest esdeveniment?

 

 

És sempre imprevist, intens, dramàtic i es viu en solitud. És possible que la persona parli de l’esdeveniment o estigui envoltada de persones, però tot i així se sent sola davant la circumstància, aïllada del grup. És un esdeveniment que la pren per sorpresa i d’alguna manera la sobrepassa. No sap com resoldre-ho, per la qual cosa es dispara automàticament un programa destinat a assegurar la seva supervivència o la del seu grup. Que això passi ens dóna idea de la intel·ligència de la vida, que el que succeeix en el nostre organisme està sempre ple de propòsit, de manera que qualsevol malaltia ha de ser compresa i curada tenint en compte el propòsit derrera d’ella. No fer-ho així ha portat a la medicina al punt en el qual es troba en què en general resol símptomes, no malalties i moltes d’elles acaben portant a la mort a la persona o cronificant restant-li qualitat de vida.

 

Què implica el DHS?

 

 

El procés s’inicia al mateix temps a la psique, al cervell i a l’òrgan. De tal manera, es començaran a desenvolupar una sèrie de canvis en el seu organisme el propòsit dels quals és resoldre a nivell biològic el repte que ha suposat el que ha succeït. En el seu cervell s’iniciarà un focus que anirà canviant a mesura que vagi transcorrent el conflicte i la seva solució. Al principi, quan el conflicte està actiu en la persona i no troba solució, es veurà en les tomografies com un punt que de mica en mica s’anirà envoltant de cercles a mesura que va passant el temps sense que la persona resolgui el conflicte. A partir del moment en què la persona aconsegueixi resoldre-ho aquesta zona s’anirà omplint d’edema. Per tant, si fem una tac cerebral sabrem en quina fase del procés es troba: sabrem quelcom tan fonamental com si la persona ja ha resolt el conflicte, la qual cosa és fonamental per a la seva curació.

 

Propòsit del procés que s’inicia a la psique, el cervell i l’òrgan

 

 

El procés que es dispara té ple sentit biològic: ofereix a l’individu una solució, una veritable oportunitat d’adaptar-se a la nova situació i assegurar la vida en el seu organisme davant el conflicte que se li ha presentat. Per a la natura la prioritat és el grup, per sobre de l’individu. Per això, sovint no s’entenen processos que duu a terme un organisme sense comprendre el seu propòsit de cara a la supervivència del grup. Un exemple d’això són els atacs de cor, els quals tenen a veure amb qüestions de lideratge dins d’un grup.

 

 

 

 

 

 

4 thoughts on “El DHS. El succés que inicia les nostres “malalties”

  • 14 November, 2017 at 21:14
    Permalink

    Comprendo ahora los ataques al corazón de mi padre……quiza porque en esa época en su vida, en la que yo estaba en el extranjero, se cuestionó en nuestra familia su liderazgo…..
    Mi padre había sido siempre el paradigma de la fortaleza física….nunca lo vi enfermo.

    Reply
    • 15 November, 2017 at 21:07
      Permalink

      Cuando mi hermano se fue unos meses al extranjero mi padre tuvo un ictus

      Reply
  • 14 November, 2017 at 21:53
    Permalink

    Gracias Marisa, tu aporte es muy esclarecedor!!!

    Reply
    • 15 November, 2017 at 21:08
      Permalink

      ¡Gracias, Jose María Burgos! Mi intención es aclarar estos conceptos para que nos ayuden a comprender cómo funciona nuestra salud.

      Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *