¿Quina actitud tenim davant del que ens passa a la vida?

Sovint podem veure dues formes d’actuació extremes representades per dos tipus de persones.

D’una banda, tenim als que són essencialment dominats per la seva ment i han de resoldre tot per la força fins que les coses surtin correctament. Són el que anomenem “persones fortes” perquè acostumen a ser extremadament dominants. Són persones admirades socialment perquè se les sent “capaces”. Estan sempre enfocades en resoldre problemes i la seva vida vida és extremadament estressant, sempre en combat actiu. Al seu costat, els altres acostumen a decréixer, perquè en el seu afany de resoldre-ho tot resolen també el dels altres i no els permeten experimentar per si mateixos ni equivocar-se, basant-se evidentment en el que ells consideren correcte. Els seus fills normalment acaben o bé essent submisos o persones que estan constantment en guerra perquè no s’els permet experimentar per si mateixos i se senten permanentment contrariats a un nivell molt profund.

A l’altre extrem hi ha les persones que consideren que tot ho mana Déu o el karma i que només cal acceptar el que passa. La majoria d’aquestes persones han tingut una gran influència de la religió, que ha posat l’accent en el fet de que tot és obra de Déu, del karma o una simple il·lusió i no cal fer res perquè tot seguirà el seu curs. Són els que sovint diuen allò de “m’ha tocat tal cosa o tal altra” o “què hi farem, la vida és així”. Creuen que aplicar la seva voluntat és quelcom negatiu que contraria la voluntat divina. Els seus fills normalment són nens que se senten desprotegits i deixats a la seva sort, sense sovint sentir-se capaços de resoldre res ja que no han pogut aprendre d’un model en el qual la persona faci front al que li passa. Creuen que no val la pena lluitar i s’intenten adaptar una vegada rera l’altra al que els hi passa sense tenir en compte la seva pròpia voluntat. Altres nens amb aquest tipus de pares es tornen extremadament combatius perquè senten que si no ho fan ells ningú resoldrà res. Sovint se senten pares dels seus pares, invertint els papers naturals.

La majoria de persones es mouen constantment entre aquets dos extrems, forçant unes vegades i deixant anar en altres moments.

¿De què ens serveix reflexionar sobre tot això?

És important que veiem quines creences inconscients ens porten a actuar així de manera gairebé automàtica. Perquè recuperar la consciència en els nostres actes és el que ens permetrà trobar el punt just en cada situació de la nostra vida. La justa acceptació de les coses que ens passen sense que això ens privi d’aplicar la nostra voluntat té a veure amb deixar anar automatismes que hem rebut de la cultura i han fet efecte en nosaltres, de manera que ens influeixen inconscientment en els nostres actes i les nostres decisions. La cultura que hem rebut no ens influirà fins al punt de perdre la nostra pròpia voluntat si ens mantenim atents al que sentim realment al nostre interior davant de cada situació que es presenta i apliquem el nostre propi intelecte sobre la situació sense deixar-nos influir per creences.

Què hi ha al derrera d’aquestes dues formes d’actuar?

Derrera la primera forma de dirigir la vida hi ha una actitud normalment poc confiada en les forces espirituals i en la vida mateixa. Un creu que tot depèn d’ell. Aquestes persones busquen sempre perfeccionar-se, estar informades de tot el que passa, tenir-ho tot sota control i posen un accent important en prosperar a la vida, perquè això els dóna idea de que realment estan controlant el que passa. Necessiten sentir-se poderoses. Això dona una imatge d’elles d’un cert materialisme. És una visió masculina i això va més enllà de ser un home o una dona. Si observem el símbol del masculí, veurem que és un cercle amb una fletxa que surt cap a fora, actuant a l’exterior. Per això, el poder és una qualitat típicament relacionada amb els homes. El que es valora tradicionalment en un home és el poder. Però això succeeix en un pla automàtic. Si la persona es deixa portar per la cultura anirà perdent la seva pròpia feminitat, la seva capacitat d’acceptar el que passa i de relaxar-se gaudint de la vida tal qual. Només cal veure les pel·lícules de Hollywood en què l’home es dedica exclusivament a prosperar i acaba perdent a la seva dona i la seva família. També ho veiem en moltes dones que adopten aquest paper tradicionalment masculí. Representen aquest arquetip.

La religió té una influència molt més gran sobre el segon grup de persones al qual m’he referit. Per això se les relaciona tradicionalment amb una major espiritualitat. Elles s’han amarat de la idea que una força sobrenatural dirigeix la seva vida, ja sigui un Déu personal o un karma impersonal i el que els passa és per mandat diví. Sovint viuen més relaxades que les primeres i se les considera més espirituals, però en realitat desconeixen qui són i les seves pròpies capacitats. En general, pateixen molts més problemes de desvalorització i se senten incapaces d’enfrontar-se al que els hi passa. Moltes tenen la sensació de que no tenen bona sort. Influïdes per les religions de moda interpreten que estan cremant karma en aquesta vida. Per això sovint es relaciona espiritualitat amb pobresa o manca de prosperitat. Aquesta és una visió més femenina en el sentit de receptiva. Si observem el símbol de la dona és un cercle amb una creu a sota, que representa que no hi ha acció a l’exterior. Per això, el que la cultura valora en la dona és la bellesa. Veiem a Hollywood aquest paper representat per la dona submisa que viu depenent de trobar a un home que la mantingui. De l’únic que s’ha de preocupar és d’estar bonica i de retenir a un home poderós. El canal Divinity està ple d’aquestes pel·lícules. Serà pel nom del canal …

Com podem alliberar-nos dels automatismes?

Les possibilitats d’autoconsciència hi són dos grups. Està clar que tots dos han d’arribar a experimentar les dues possibilitats sortint de la polarització automàtica. Tots hem de desenvolupar les qualitats actives i receptives per arribar a ser “taronges completes” en lloc de “mitges taronges dependents de que les completin”. Les relacions entre homes i dones seran justes i realment amoroses quan s’arribi a aquest punt.

Essent capaços de detectar el que la cultura ha deixat en nosaltres podrem sortir dels automatismes i ser nosaltres mateixos en plenitud, fent-nos càrrec del que està realment sota la nostra responsabilitat.

Això arriba quan es comprèn que un té la seva pròpia voluntat en aquesta vida, que un ve a experimentar en base al que decideixi viure des del seu impuls intern. Realitzar aquesta qualitat en la vida depèn d’adonar-se de la divinitat en un mateix. Realment és així. No és una cosa externa i l’única manera d’arribar a adonar-se’n és experimentar per un mateix en lloc de deixar-se portar per les creences imposades per les religions o la cultura.

Aprenent a escoltar atentament què volem de veritat serem capaços de detectar també el que volen els altres. En aquest nivell de la vida no hi haurà contradicció, perquè aquestes forces internes sempre estan en ordre. Aquest és el nivell en el qual les relacions entre les persones i els éssers en general es fan possibles en harmonia. És el nivell de l’Amor. Un es situa aquí deixant anar automatismes i escoltant a cada moment el seu veritable sentir intern. Despullant a tota creença imposada d’irracionalitat.

Fotografia d’Héctor Ibarra Morata Montilla

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *