La vivència del zodíac

En tot moment podem traçar un cercle imaginari al nostre voltant voltant on s’uneixen el  cel i la terra. Es tracta de l’horitzó. Aquest cercle sempre és relatiu a qui l’observa, de manera que la sortida i posta de sol són relatives a aquest observador situat en un cert punt.

A més de l’horitzó, l’ésser humà ha observat una línia per la qual va passant el sol al llarg d’un any en un fons d’estrelles que fan sempre els mateixos dibuixos entre elles, tret d’uns quants cossos lluminosos que circulen entre elles. Ha anomenat a aquesta línia “eclíptica”, perquè és la zona on ha observat que succeeixen els eclipsis. Al voltant d’aquesta eclíptica ha imaginat una franja de 18 º, 9º per sobre i 9º per sota, per dins de la qual va passant el sol, a través de certs dibuixos que formen les estrelles entre elles: el zodíac.

El pla d’aquesta línia que anomenem eclíptica està inclinat respecte a l’equador del planeta en aproximadament 23,45º i això és la causa de que es vagin succeint les estacions.

L’aparent recorregut del sol i la resta d’objectes estelars per la franja zodiacal ha estat estudiat per milers d’anys pels savis vidents i les seves propietats són el que s’ha resumit en números, històries, colors … dels signes. Per als que ho han contemplat, certes formes d’animals i éssers del zodíac contenen les claus dels esdeveniments periòdics que es repeteixen durant la vida d’aquesta creació. No es tracta de formes aleatòries que no tenen significat, com es podria creure.
Seguint certa periodicitat, certs cicles es van repetint mentre van succeint certs arguments. Es tracta de l’essència del que ha intentat estudiar l’astrologia al llarg de totes les èpoques.
Les formes d’animals i éssers humans dels signes són d’un gran simbolisme. Contenen les claus dels esdeveniments periòdics que es van repetint durant la vida en aquesta creació.
Aquestes formes que adquireixen els grups d’estrelles vistes des de la terra existeixen com a formes-pensament en la ment de la Terra. Els àtoms de la terra en el seu pas per mineral, vegetal, animal, humà i suprahumà han passat per aquesta forma. Així, la terra estaria modelada per aquests patrons que donen forma als éssers en el transcurs del temps.

A través d’escriptures antigues i narracions han arribat a nosaltres relatades en forma d’alegories certes parts d’aquesta memòria recollida en tots els temps per savis vidents. Aquest cinturó zodiacal conté la fórmula dels misteris. S’hi troben les claus dels relats de les rondes, races, individus i successos de la seva vida diària.
Segons aquesta visió considerada iniciàtica, el zodíac quant a limitació, protegeix l’individu però també li instrueix en la seva destinació. A mesura que es desplega el seu coneixement, el guia, mostrant-li el camí de la llibertat i el mestratge en aquest univers.

Aquests relats al·legòrics estan continguts i formen l’essència de les escriptures sagrades del món, les quals segueixen d’aquesta manera certes claus astrològiques, el coneixement de les quals és imprescindible per desxifrar correctament el significat. Segons s’explica en certes tradicions, les escriptures sagrades són obres impersonals que, en la seva correcta interpretació, permetrien a l’ésser humà l’entrada a la comprensió de l’univers i del seu esdevenir.
Per a qui no coneix les claus astrològiques, les històries de les escriptures sagrades no són més que agradables i desagradables històries escrites casualment pels homes, amb un major o menor grau de manipulació al llarg del temps. En el seu intent per comprendre-les des del pur anàlisi formal, l’ésser humà es perd en centenars de teories que no fan més que introduir-lo en una espessa cortina de fum que afecta directament a la seva experiència en aquest món, tancant qualsevol porta a la comprensió.

Atenent-nos a aquesta dimensió de l’astrologia, podem tenir un indici de la importància de la clau astrològica i de com n’ha estat de greu la seva perversió al llarg dels últims segles, apartant-la del coneixement veritablement científic per a deixar-la nua de saviesa i convertida en una broma pesada difosa per xarlatans sense el més mínim coneixement de la seva dimensió sagrada. Separar l’astronomia de l’astrologia ha suposat tancar ocasionalment la porta a la veritable dimensió d’aquest saber. Per a un coneixedor de les claus, es tracta d’un dolorós empobriment de l’antiga astrologia que ratlla en el grotesc.

Per a la història oficial, el coneixement astrològic es remunta fins a Babilònia i Egipte. No obstant això, d’acord amb els estudis lingüístics de l’estudiosa d’origen equatorià Ruth Rodríguez Sotomayor, podem afirmar sense cap dubte que, com a mínim, ens podem remuntar molt més enrere, a etapes que ara ens semblen remotes i ni tan sols són contemplades per la història oficial del planeta, el que la investigadora anomena Preamérica. A través del llenguatge com a testimoni, com recull en els seus llibres, l’autora uneix el coneixement de Preamérica amb el de l’Índia, Egipte, Babilònia, Xina i les grans civilitzacions, com un tot indivisible en la seva dimensió més profunda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *