NÀYADHI: Entrar en el cos

De tant en tant m’agrada seure en silenci en un lloc molt especial de Girona. Es tracta d’un petit temple en el que mediten unes monges de clausura les 24 hores, un espai molt senzill que convida al silenci. És en un carrer amb escales on no s’arriba en cotxe i no hi han sorolls, excepte quan fan les seves misses i canten (no se’ls dona bé el cant i desafinen que dona gust).

Un dia en particular, l’any 2004, vaig passar a prop d’allà i vaig sentir la necessitat de seure una estona en silenci. Vaig iniciar de manera espontània un exercici el resultat del qual em va sorprendre tant que vaig  integrar la seva pràctica a la meva vida i m’és de gran ajuda.

 

 

La pràctica:

Al seure vaig portar la meva atenció al cos. Vaig sentir dolor en alguna zona i en lloc d’intentar calmar-lo simplement el vaig observar. Vaig romandre una estona així i vaig notar com va començar una sensació en una altra zona. Em vaig adonar que el cos no estava fent allò casualment, així que vaig seguir atenta, permetent que succeís sense interferir. A poc a poc, amb el pas de llargs minuts, van anar apareixent altres dolors i sensacions de més o menys intensitat. Vaig seguir observant. En molts moments eren 4 o 5 sensacions alhora: per exemple una punxada al dit, un pesadesa a l’estómac, una sensació de falta d’aire en la respiració, tensió a l’ull … Jo només observava. Quan necessitava moure’m ho feia sense perdre el fil durant el moviment. Em vaig aixecar diverses vegades estirant-me, vaig baixar els braços cap a terra o sacsejar alguna zona del cos. Sense distreure’m amb els moviments, seguia observant en una actitud plenament amorosa i confiada, sense dubtar de que tot estava bé i no intentant fer res pel que fa als dolors. Recordo que el meu únic pensament era permetre que aquelles sensacions es donessin el temps que fes falta, sense interferència. Fins i tot parlava internament a les sensacions: flueix, segueix, ves … Sentia que es tractava de la vida mateixa fluint allà en total intel·ligència. Instintivament tenia plena certesa. Sovint venien imatges o informació a la meva ment, probablement relacionades amb el que passava. Però jo seguia connectada al cos, deixant anar les imatges o els pensaments per seguir atenta al que passava a nivell energètic.

Vaig estar així molta estona, més de mitja hora. Els punts sensibles anaven canviant de manera molt evident, sentint dolor en alguns punts i també tensió, calor, fred, vibració, punxades o altres sensacions. No ho analitzava, només permetia que anés circulant sense interferir. Sabia que era el que volia fer, tot i no saber on em portaria allò.

Seguia observant quan, de sobte, vaig sentir una explosió energètica enorme. Dolls d’energia van esclatar en tot el meu cos, de dins cap a fora, per tot arreu. Una explosió de vitalitat!
Vaig sentir que s’havien dissolt tots els punts tensos per complet i s’havia alliberat el circuit. Aquesta sensació va perdurar durant hores i potser dies.
Recordo haver estat conscient de que si una persona practicava aquella contemplació plena del cos com a pràctica diària recuperaria i mantindria la vitalitat.
Quan parlo de recuperar la salut o la vitalitat no em refereixo al fet de que la persona no hagi de tenir més dolor o que no viurà més processos difícils sinó que la persona pren consciència de que si acompanya al cos mitjançant l’atenció, el seu circuit energètic millora, permetent resoldre cada procés el més aviat possible i amb la màxima força vital.

En la meva pràctica d’aquest exercici moltes vegades he tingut flaixos que han aportat pistes sobre el procés que visc a cada zona. S’allibera informació al mateix temps que l’energia circula i obre zones congestionades.

Observant i permetent, es deixa que la informació que necessitem ens trobi.

El dolor com a fet energètic:

Aquest exercici m’ajuda a prendre consciència de que qualsevol dolor és un fet energètic. El dolor circula a través del sistema nerviós i el cervell és l’ordinador que organitza l’organisme i ens ajuda a adaptar-nos als reptes que se’ns presenten. Es connecta amb cada punt del cos a través del sistema nerviós, que li va enviant senyals de tot el que passa a través d’impulsos elèctrics.

Què fa que l’energia funcioni correctament? Què regula la nostra major o menor vitalitat? La nostra salut depèn de que aquesta energia circuli lliure, sense congestions ni talls. Si hem estudiat acupuntura o qualsevol coneixement mèdic ancestral sabem que és així.

És interessant adonar-se de que hi ha tota una indústria que s’alimenta del fet de que no estiguem disposats a viure el dolor. I si ho mirem a llarg termini, aquest dolor que no volem viure sovint acaba causant dolors encara més grans. Imaginem, per exemple, un atleta que sent de sobte un dolor i no li fa cas. És possible que aquest petit detall al qual no ha atès acabi amb la seva carrera més endavant. El mateix ens passa en cada àmbit de la nostra vida. Passem al pla de la inconsciència tot el que rebutgem i no estem disposats a viure.

Està clar que confrontar el dolor no s’ha de traduir en suportar intentant no pensar en ell, aguantant sense fer res ni prendre contacte conscient. Aquest és l’extrem més habitual. La majoria de persones pren alguna cosa per eliminar el dolor, mentre altres intenten distreure’s per no notar-lo.

No obstant això, la saviesa ancestral ens demostra que per arribar a bon port en la nostra experiència del dolor s’ha de prendre consciència i comprendre bé com circula l’energia pel cos.

¿Que passa si utilitzem el nostre poder de guarir-nos per distreure’ns, per evadir el dolor i esquivar les situacions? Aquesta pregunta és vàlida per a les situacions físiques, però també per a les emocionals. Si vivim una pèrdua important i ens distraiem, el poder natural que tenim per sanar-nos és desaprofitat i el tema quedarà en aquest punt obert, sense resoldre. Si estem morint i necessitem tot el nostre poder per fer aquesta transició de la millor manera possible, ¿que passa si desconnectem la psique del cos mitjançant la morfina? Donem per fet que la nostra vida acaba allà i no coneixem la pel·lícula més llarga de la que aquesta història forma part i a la que potser perjudiqui aquesta desconnexió.

Per a tots els que tenen experiència en el tema està clar que l’energia és la base de la “imposició de mans”. Ara podem veure moltes variants: reiki, toc quàntic … Però si anem a l’essencial, es tracta de compartir energia amb una altra persona, ajudar-la a que la seva energia circuli millor, sempre i quan es realitzi correctament! Però atenció, perquè estem manipulant la seva energia i potser en realitat no sabem molt bé què estem fent. Per situar-nos en punt de certesa més enllà de qualsevol teoria hauríem de conèixer perfectament per nosaltres mateixos el funcionament del cos i potser fins i tot arribar a veure aquesta energia o com a mínim percebre-amb claredat.

Quan ens posem en mans d’una altra persona o una altra persona es posa a les nostres mans, és important una bona connexió amb un mateix per saber si el que s’està fent és correcte, sentint-ho en el cos o en les mans.

En el cas de Nayadhi no cal, perquè qui dirigeix ​​el procés és la pròpia vida. És el millor director que podem tenir perquè es tracta de la intel·ligència que ens dóna la vida dia a dia, des del primer moment d’aparició en aquest món, actuant en el nostre organisme. Una intel·ligència natural que sempre tendeix a resoldre les qüestions que van sorgint . Si es comprèn això tan simple s’enforteix la confiança en un mateix. Perquè, finalment, aquesta és la clau el desconeixement de la qual ens ha portat a viure inconscientment la malaltia: En el cos res succeeix per casualitat. Veiem com d’un embrió es desenvolupa un ésser humà o com d’una llavor acaba sortint un pomer. És la mateixa intel·ligència. I de tot això, la consciència és la part pròpia, més enllà de la memòria col·lectiva.

La gestació d’un nadó és complexa i perfecta, sempre igual excepte quan hi ha algun incident. Després, un cop neix el nen la mare ja té la llet preparada i anirà canviant a mesura que el nen va creixent. A més, la llet s’adapta a les necessitats del nadó. Si la mare està desnodrida, tot i així el seu cos prioitzarà al seu fill i li donarà tot el que necessita, en perjudici d’ella mateixa. Observant així la perfecció del cos en aquest procés natural, com hem de creure després que el cos faci quelcom per casualitat?

¿Quan és millor practicar-lo?

Es pot practicar en qualsevol moment en què sorgeixi un dolor o una molèstia de més o menys intensitat. Però també ho podem practicar en qualsevol moment en què tinguem una estona de tranquil·litat. Aquesta connexió amb un mateix sempre ens donarà resultats molt beneficiosos. Es pot practicar al llarg del dia en moments, ja siguin breus o llargs, de silenci i atenció.
Podem interrompre si ho necessitem i seguir més endavant, amb total naturalitat. En el cos està tenint lloc cada procés ininterrompudament ho observem o no i nosaltres podem aturar-nos a fer-ho uns instants.

La qüestió més important és integrar-ho en la pròpia vida, la qual cosa passa de manera natural quan es practica i es pren consciència del que passa.

Per què el nom de Nàyadhi?

Després de la meva experiència amb aquesta pràctica la recomanava a la gent que em consultava. Cada vegada que en parlava havia de donar tota una explicació, així que vaig decidir posar-li nom. Després d’un temps de recerca vaig decidir anomenar-la Nayadhi
Naya és en sànscrit “harmonia, guia, direcció …”
Dhi és en sànscrit “intel·ligència, coneixement, meditació …”
Naiein: és en grec “fluir”.
Nàiades són les nimfes que presideixen rius i llacs, que és per on circula l’aigua al planeta.
Vaig trobar encara més sincronicitats entre aquest nom i l’exercici, així que el vaig donar per bo i aquí el presento.

Autora: Marisa Ferrer Data: 17/1/2017

 

NÀYADHI: Entrar en el cos by Marisa Ferrer is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *