Com practicar SUN GAZING de forma segura

SunshineSeguint les pautes de Hira Ratan Manek

Si no tenim cap problema als ulls:

  • Especialment si pensem que és possible que tinguem algun problema ocular, és millor fer una revisió oftalmològica abans de començar la pràctica. De qualsevol manera, si tenim dubtes sobre la nostra salut ocular, és millor fer la preparació que explicaré més endavant.
  • Comencem mirant el sol durant 10 segons. El mirem sempre en hores segures: Durant la primera hora després de sortir el sol o l’última abans de posar-se. L’hora de sortida no és l’hora que veiem el sol per primera vegada, perquè poden haver muntanyes o obstacles que impedeixin veure’l. És millor verificar a algun llistat oficial l’hora de sortida i posta corresponents a la ciutat més propera. Per exemple, en el cas d’una població propera a Girona es pot verificar a http://www.fomento.es/salidapuestasol/2016/Girona-2016.txt
    Es pot canviar la ciutat o l’any d’aquest enllaç.
  • Cada dia que practiquem, anem augmentant 10 segons la contemplació del sol, seguint en hores segures. Hi ha persones que prefereixen fer-ho més a poc a poc i només van augmentant 5 segons cada dia. És important seguir el ritme en el qual es van acomodant els nostres ulls. Si el sol ens molesta podem fer-ho més a prop de la sortida o posada del sol o augmentant menys segons cada dia fins que els ulls ho accepten bé.
  • Quan acabem els minuts o segons de pràctica, és important tancar els ulls i contemplar la impressió que ha quedat de la llum, el fosfè. No passem de mirar el sol a l’activitat normal directament. L’ideal és romandre amb els ulls tancats mirant els fosfens fins que desapareixen. Això és especialment benèfic pels ulls i per equilibrar els hemisferis cerebrals. Contemplem la llum que ha quedat tranquil·lament, gaudint. Al fer-ho, estarem reforçant en gran mida la nostra glàndula pineal. Quan deixem de veure la imatge solar interna, podem obrir els ulls i mirar en una altra direcció.
  • És millor fer-ho parats, de peu i sempre que puguem descalços. Sempre que la temperatura ho permeti de manera agradable pels peus. És important no passar fred, així que a l’hivern és millor fer-ho calçats. El millor és fer-ho sobre terra seca, però es pot fer sobre qualsevol superfície que no sigui herba. No fer Sun Gazing descalços sobre l’herba, perquè el que es fa es descarregar l’energia (per això, caminar descalç sobre l’herba té fama de ser molt relaxant quan ens sentim carregats). Si ho hem de fer sobre l’herba, que sigui calçats. Sobre qualsevol altre superfície ens podem descalçar. Podem fer-ho asseguts si ens sentim malalts o dèbils, però és preferible fer-ho de peu, perquè l’energia flueix millor.
  • Si volem fer una pràctica complerta, seguim augmentant 10 segons cada dia de pràctica fins arribar a 45 minuts. També és possible quedar-nos en menys minuts, si així ho creiem convenient. Sempre podem reprendre-ho en qualsevol moment de la vida, seguint on ho havíem deixat. També ho podem anar practicant amb calma, uns dies sí i altres no. De fet, hi haurà molts dies en que el sol no es veurà, per estar el cel ennuvolat.
  • Una vegada hem acabat la pràctica de 45 minuts, anem fent un minut menys cada dia fins arribar a 15. Des d’aquest moment, podem mantenir aquests 15 minuts durant un any. A partir de llavors, com a manteniment podem fer entre 5 o 15 minuts sempre que puguem al llarg de la vida.
  • Es pot fer derrera el vidre d’una finestra, sobretot a l’hivern. Però assegurem-nos de que el vidre està net i transparent.
  • Si no tenim sol a hores segures, podem fer-ho a qualsevol hora mirant el sol reflectit en un cubell d’aigua. Sobretot quan el sol està ben alt. Els beneficis seran més lents però aniran succeint també.
  • La mirada al sol és tal qual, mirant-lo amb naturalitat, sense fer res especial amb els ulls. Els beneficis del sol augmentaran si tenim una actitud receptiva i estem atents al que estem fent. Podem mirar-lo uns minuts, tancar els ulls i mirar els fonsfens i després tornar a obrir i anar alternant amb els ulls tancats i oberts sempre que sumem el temps que estan oberts.
  • Si el sol ens sembla intens (dintre de l’hora segura) podem posar una tela blanca prima de cotó, fer-lo entre les fulles d’un àrbre o mirar de fer-ho just quan surt o es posa, que és més suau. En qualsevol cas, hem de tenir sensació de confort als ulls, no ha de costar mantenir-los oberts ni notar l’àrea sota els ulls massa calenta.
  • Hem de pestanyejar amb normalitat. És important, perquè el sol pot ressecar excessivament els ulls si els estem obrint amb tensió, sense pestanyejar. Ens provocaria un ressecament temporal no perillós, però és millor evitar-ho.
  • Mai ho fem amb ulleres, perquè fan l’efecte lupa. Ens les treiem per a practicar.
  • No és necessari fer-ho seguit, es pot anar parant o fer una part del temps que ens toca al matí i una altra a la tarda. També es poden anar tancant els ulls a estones, sumant els moments en els que els tenim oberts. Si un dia no podem fer la totalitat que ens toca, no compensarem al dia següent, sinó que tornem a fer els minuts que ens haguessin tocat el dia anterior. En aquesta pràctica no hi ha cap pressa. Els beneficis són constants anem al ritme que anem. El sol va treballant tranquil·lament en nosaltres.
  • Si mirem el sol amb respecte i amb intenció anem sintonitzant-nos amb ell. L’actitud per a obtenir els màxims beneficis és de confiança en que el sol farà  el seu treball en nosaltres. El sol correspon al més essencial en nosaltres, el nostre Ser. Ens anirà aclarint i netejant la ment, de manera que obtindrem molta claredat respecte al que veritablement necessitem. Establirem una relació íntima entre el sol i nosaltres i és una gran ajuda apropar-nos a la pràctica amb aquesta actitud. De qualsevol manera serà un gran benefici per a nosaltres, però la sanació serà molt més ràpida i profunda si tenim una actitud d’obertura i confiança, deixant fluir el procés sense resistències.
  • L’objectiu de la pràctica és la salut a tots els nivells: físic, mental i espiritual. Després d’un temps de pràctica anirem perdent la gana i el sol ens permetrà nodrir-nos directament, però aquest no hauria de ser l’objectiu de la pràctica. A més, és important que mengem per la gana que tinguem realment i aquesta augmenta a l’hivern. El procés de pèrdua de la gana serà molt paulatí, així que no tinguem expectatives en aquest aspecte i aprofitem els beneficis de la pràctica tal i com es van presentant.
  • Els nens d’entre 5 y 14 anys ho poden practicar, però només fins a 5 minuts. Per suposat, si tenen algun problema de visió han de fer la preparació que expliquem més endavant, com els adults. És possible que sigui millor per als nens augmentar els segons de 5 en 5.  Quan arribin a 5 minuts, ho poden mantenir fins a tenir 14 anys, edat a la que continuarien la pràctica com els adults.

PREPARACIÓ EN CAS DE PROBLEMES OCULARS:

Si tenim qualsevol tipus de problema als ulls o a la visió el millor serà que fem una preparació estant deu minuts al dia mirant el sol amb els ulls tancats durant 2 mesos. A l’hivern es pot fer a qualsevol hora i a l’estiu abans de les 11h o després de les 17h. Mitjançant aquesta pràctica, escalfem els ulls i els preparem. És molt senzill: ens encarem al sol amb els ulls tancats. Després d’aquests dos mesos, quan comencem amb la pràctica ja normal, amb els ulls oberts, procurem que sigui el més a prop de la sortida o posta del sol, quan el sol encara està molt baix.
Serà important que facin aquesta pràctica prèvia sobretot:

  • Hipertensos i diabètics amb microhemorràgies retinianes.
  • Persones amb malalties que presentin inflamació: hiperemia conjuntival, com la conjuntivitis, hemorràgia subconjuntival o afeccions de la retina que pugin presentar sagnat fàcil.
  • Malalties en general que puguin presentar en la seva evolució diàtesis hemorràgiques (tendència a produir fenòmens de trombosis i hemorràgies al mateix temps), com és el cas de certs tipus de tumors, com les leucèmies.
  • Malalties de la sang que per presentar alteracions d’alguns dels factors de la coagulació tinguin tendència al sagnat, com l’hemofília.

Quan es té algun problema de visió com miopia en alt grau, astigmatisme, vista cansada… (qualsevol persona que porti ulleres) és millor fer la preparació, encara que no és imprescindible.

BEURE AIGUA ASSOLELLADA:

Un gran complement de la pràctica de mirar el sol, és beure aigua que hagi rebut els rajos solars durant hores. Es tracta de deixar un recipient de vidre amb tapa també de vidre (o un plat de vidre a sobre) al sol durant un mínim de 5 hores a l’estiu i totes les hores de sol a l’hivern. És especialment important en cas de patir processos més importants com càncer, sida, alzeimer, esclresosi… Assegurem-nos que el recipient, pot, ampolla… siguin del vidre el més transparent possible. Aquesta aigua s’ha de veure en les 24 hores posteriors.

MÉS INFORMACIÓ:

Els fotons, les unitats energètiques que desprèn el sol, actuen en nosaltres entrant a través dels nostres ulls i activant les cèl·lules del nostre cos, fonamentalment a través del sistema endocrí. De tota manera, el millor per a conèixer els beneficis del sol és entrar en la pràctica, perquè són tant evidents que al poc temps no tindrem cap dubte que quelcom molt profund i beneficiós està succeint en nosaltres.

 

Autora:  Marisa Ferrer  Data: 29/5/2009


Com practicar SUN GAZING de forma segura by Marisa Ferrer is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.

One thought on “Com practicar SUN GAZING de forma segura

  • 19 December, 2017 at 4:23
    Permalink

    Saludos, se ve muy interesante desde mañana comenzare con las practicas

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *