Vivint en comunió amb els altres éssers

Aquest matí passejàvem el meu gos i jo tranquil·lament.
Em resulta extremadament plaent contemplar el jardí d’una veïna perquè és un lloc molt bonic. És discret, no esplendorós aparentment, però si et pares a mirar t’adones que la persona que el cuida viu amb gran sensibilitat i coneixement del món vegetal. Aturar-se al límit del jardí i contemplar rebre els aromes de les flors és un meravellós regal que et situa en comunió amb els altres éssers a l’instant.
Avui vaig veure que havia florit una mata de margarides molt grans. Em vaig apropar i em va cridar l’atenció el centre de les margarides. Va atraure la meva mirada i vaig contemplar-lo, amb una sensació intensa d’intimitat.
Viviendo en comunión. Margarita. Imagen
El vaig observar i em vaig adonar perfectament de com aquell centre d’una geometria tan perfecta m’estava modificant internament. Al costat hi ha un arboç i vaig veure que havien sortit ja fruits. Vaig prendre un i el vaig assaborir. I aquí, al costat del meu gos, assaborint el fruit de l’arboç i contemplant el centre d’una margarida em vaig adonar que a mesura que anem posant-nos en comunió amb els éssers que ens envolten tornem a la pau, a l’amor més profund, a on tot té sentit. I no va ser una experiència racional, sinó quelcom més enllà de la raó. Simple percepció del què És realment. És difícil traduir-ho en paraules.
De vegades, passejant, m’acosto a les flors i contemplo els seus colors. Ja fa temps que vaig descobrir que si mires atentament el color i després tanques els ulls el color t’omple. I no és com visualitzar un color inexistent que t’imagines, és quelcom molt més real. Aquest ésser que ha desenvolupat aquest color el comparteix amb tu. El mateix em passa quan camino a prop de mates d’herbes aromàtiques. M’acosto al romaní, el toco amb els dits i quan sento l’olor sé que aquest aroma m’està transformant, portant-me a nivells molt essencials de mi mateixa. És una mica més enllà de l’ intel·lecte. Simplement passa tot el temps a la natura i si un hi és present s’en adona.

Viviendo en comunión. Cardo. ImagenTenim l’anhel de viure al camp, enmig de la natura, però si vivim al camp i no vivim en comunió amb els éssers no serveix de res. Perquè no és la possibilitat el que permet l’experiència, sinó la vivència real d’aquesta experiència.
Podem estar en un pis enmig d’una ciutat i estar experimentant comunió. Per descomptat és molt més difícil, perquè els éssers allà estan limitats i les seves qualitats estan sent interferides constantment, però és possible. Però no hi ha dubte que si vivim prop de la natura i tenim ocasió de contemplar arbres, flors, plantes y animals entrem en comunió amb ells i comparteixen les seves qualitats amb nosaltres.
Viviendo en comunión. Lavanda
Cada ésser de l’univers està experimentant unes qualitats. Experimenten amb colors, formes, olors … La nostra ment limitada i programada ho porta tot al seu propi llenguatge. Humanitza als gossos i als gats imaginant el que estan pensant o el per què dels seus actes. Però el llenguatge dels gossos o els gats és molt diferent a l’humà i el que comparteixen amb nosaltres provablement té poc a veure amb el que suposem. Només estant presents ens adonem de què comparteixen realment amb nosaltres, la qual cosa ens permet la comunió amb ells, en un amor ressonant d’elevada freqüència.
La naturalesa és la clau. Els éssers porten milions d’anys experimentant i a cada oportunitat de compartir en comunió ampliem les nostres qualitats el que ens permet comprendre millor l’univers i viure en plenitud.
Ens queda tant per experimentar en el món real! Aquest món en el qual es toquen el somni i la vigília. En aquest món estem els éssers.

Autora:  Marisa Ferrer  Data: 27/4/2015


Vivint en comunió amb els altres éssers by Marisa Ferrer is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *