Sobre mi

Vaig néixer a Barcelona, ​​l’any 62.

Els meus pares tenien un gimnàs dels d’abans, així que em vaig criar en un ambient en el qual es donava importància a portar una vida saludable. Tinc molt bons records del viscut al gimnàs, de converses interessants i bons moments compartits, de veritables amistats que perduren, amb les que vaig aprendre a compartir moments alegres i tristos, a acceptar triomfs i derrotes ia avançar acompanyada en moments difícils pels quals va transitar la meva família.

El meu pare em va transmetre l’amor cap a l’equilibri entre una ment i un cos sans, cosa que ell ha procurat practicar fins el present, amb ja gairebé 87 anys. El seu gimnàs expressava molt bé aquesta qualitat seva i triava acuradament als instructors.

Així, vaig tenir la bona fortuna de conèixer ja des de molt nena grans persones que s’havien format acuradament en els seus propis països com a mestres de diferents arts marcials, sobretot judo o karate, aikido i kung fu. En el seu moment, la meva relació amb ells va ser molt estreta i la seva influència molt important en la meva manera de veure la vida, perquè em mostraven una filosofia diferent de la que m’aportava la meva cultura, enriquint la meva visió del món, pel que em sento molt honrada d’haver-los conegut. Els meus pares, els dos d’una espiritualitat molt intensa i  particular, tots dos a la seva manera gens convencional, gaudien molt amb la seva companyia, així que vaig tenir moltes oportunitats de conèixer aquella manera de veure la vida tan diferent a la que veia al meu voltant .

Eren els primers mestres d’arts marcials que van aparèixer pel país. Abans de la seva arribada aquests temes amb prou feines es coneixien a occident. Era l’època de la sèrie Kung fu i de Bruce Lee i molts experts coneixedors d’aquelles arts van decidir sortir dels seus països i recórrer el món compartint la seva saviesa. En les cultures orientals es té en compte una àrea de percepció molt més àmplia. Les seves filosofies busquen l’equilibri en el desenvolupament del potencial humà. Quan la gent em parla de la Xina o el Japó com a models de treball enfocats cap al capitalisme els recordo que hi ha molt més que no tenim en compte d’aquelles cultures on el coneixement ancestral encara perdura.

Sempre em va interessar l’estudi dels mons subtils, encara que no a nivell fenomenològic. El meu interès provenia de ser molt conscient que el que vèiem i el que m’havien ensenyat a l’escola era molt poc en comparació amb la realitat que jo percebia. Així que em vaig interessar per llibres i cursos d’astrologia, alquímia, govern de la ment, ioga i molts altres temes que són menyspreats per les ments que s’atenen al limitat rang de la realitat que veuen o que se’ls mostra. Vaig llegir amb molt d’interès de llibres que parlaven d’altres realitats i llibres antics com el Mahabaratha, fragments dels Vedes, la Bíblia, les epopeies de Gilgamesh, el codi d’Hammurabi, el Tao Te King, l’i Ching i sobre mitologia grega o d’altres llocs. Aquesta recerca del veritable passat i origen mai es va aturar, tot i que la meva visió de tot això ha canviat molt des de llavors.

L’any 78 vaig conèixer a Mathia Tarrés, una experimentada astròloga que tenia una escola a Barcelona des d’on compartia els seus coneixements d’astrologia, simbologia i coneixements ancestrals. Vaig aprendre i vaig col·laborar durant anys amb ella i amb diferents professors que van passar per la seva escola.

Atès el meu interès cap a les filosofies antigues vaig assistir com a oient a l’estudi de filosofia i religions de l’antic orient a la universitat de Barcelona. Vaig estar un parell d’anys estudiant, fins que vaig comprendre què havia anat a buscar allà i ja no va ser necessari continuar. Vaig seguir estudiant pel meu compte.
Als 18 anys vaig decidir deixar de menjar animals. Ja des de petita em suposava un conflicte fer-ho i era font de discussions a casa, ja que els meus pares pensaven que no podria tenir una bona salut sense menjar animals. Va ser una decisió difícil ja que no hi havia ningú al meu voltant que no mengés carn, així que vaig començar buscar respostes freqüentant ambients naturistes i vegetarians. Per afinitat, vaig acabar treballant en llocs com la revista Integral, CuerpoMente i Consciència Planetària. També vaig participar durant uns anys en diversos programes radiofònics, comentant temes de salut i coneixement ancestral.

Vaig iniciar en aquella época l’estudi de coneixements com la macrobiòtica, la nutrició vegetariana i les teràpies energètiques.

Vaig tenir el privilegi de conèixer molt a fons la filosofia del ioga a través del mestre P. Kumar de l’Índia. Amb ell vaig comprendre l’important que és adonar-se que la realitat en què vivim té unes lleis que la regeixen i que no ens són conegudes, encara que sí les puguem percebre. Em va demostrar a nivell particular com les meves creences estaven afectant al que passava en la meva vida. La seva impecabilitat i el seu exemple va ser el millor mestre que hagi tingut en la meva vida pel que fa a responsabilitat. Al seu costat vaig conèixer temes que han estat fonamentals en la meva vida com el maneig de l’energia, la importància ser impecable a nivell mental i coherent en l’acció, així com també les bases del ayurveda.

Quan de nena pensava en què seria “de gran” desitjava estudiar medicina, però quan em vaig adonar de l’enfocament que es donava al tema a les universitats vaig descartar la idea per complet perquè vaig veure que la visió respete a la salut que es donava a les universitats no tenia res a veure amb el que jo havia après de manera autodidacta. Per això, vaig decidir seguir estudiant pel meu compte i vaig fer incursions en molts temes terapèutics. Intentant desvetllar el coneixement del cos i la psique humana vaig estudiar en diferents línies amb diversos professors: ayurveda, fitoteràpia, essències tant florals com minerals, iridologia, medicina tibetana, macrobiotica i diverses teràpies psicoterapèutiques (AT) i iniciatives pedagògiques (Waldorf) que ajuden a comprendre com funcionem.
Els meus professors han estat molts en aquests anys: Jacques Haesert, Sudhakar Powar, Marion Leigh, professors de la pedagogia Waldorf, l’art de la paraula o de la eurítmia i molts més.

Un punt d’inflexió va ser conèixer els descobriments del doctor Rike Geerd Hamer. Em vaig adonar que suposaven un gir complet en l’enteniment sobre la salut i la visió de com s’inicien i avancen els processos que viu el cos, mal anomenats malalties.

Per a mi era molt evident que el concepte sobre la malaltia, tant per part de la medicina convencional com de la “alternativa”, no s’ajustaven al que veia amb els meus propis ulls. A mida que vaig anar fent-me preguntes cada vegada més a fons, vaig anar trobant respostes que em van portar a descartar de base el concepte de malaltia que es té en la medicina convencional però també en l’alternativa.
Conèixer el doctor Hamer va ser una enorme revelació. Quan, a partir dels seus descobriments, vaig comprendre com s’iniciava la malaltia, van ser clarificant molt ràpidament aspectes que la programació amb què ens eduquen no m’havien permès veure fins aleshores. La intuïció i l’observació directa, sense prejutjar, m’havien ajudat a mantenir-me conscient que les coses no eren com me les estaven explicant, així que investigava intentant mantenir la meva ment independent del que s’ha après, observant la realitat tal com es presenta. A partir del moment en què em van parlar de les lleis naturals descobertes per Hamer va començar un desplegament de comprensió molt més intens. Actualment, considero que tot metge o terapeuta hauria de conèixer aquestes lleis abans de prendre a les mans la responsabilitat d’acompanyar un pacient.

A banda del món terapèutic, he estat molt dedicada a temes de criança des que vaig coneixer al meu marit i vaig ser mare. Em vaig introduir en un món que desconeixia fins aleshores. Com visc sempre intensament el meu present, el meu marit i les meves filles han suposat per a mi una constant expansió: tot un món de batalles, alegries, comprensions, moments de plenitud i altres de desànim i enormes dosis de complicitat tant amb el meu marit com amb les meves filles . Vaig sentir que hi havia per davant tota una revolució, tant pel que fa a la parella com a la maternitat. En la meva necessitat de donar resposta a les qüestions que es van presentar em vaig unir amb altres persones en diverses iniciatives de criança i educació “alternativa”. Em vaig implicar a fons amb el meu marit en iniciatives que promouen una criança natural i respectuosa. Vaig ser monitora d’alletament matern i co-fundadora de vàries associacions de criança natural.

Venim d’uns temps en que es creia que s’havia de sotmetre al nen i deixar-lo sense veu (in-fància). De fons està el propòsit de deixar sense veu a l’individu perquè no pensi per ell mateix.

El meu propòsit està enfocat en que cada individu brilli amb llum pròpia. Actualment sé que tot el que he après m’ajuda a dur-lo a terme.

Marisa Ferrer